L’amistat ha de ser un sentiment noble i desinteressat. Tot i això, hi ha una majoria de persones que diuen que l’amistat no existeix, que el que realment existeix són els interessos creats. L’autèntica amistat, per a mi, personalment, necessita que els amics siguin senzills, oberts, comunicatius, tolerants, moguts per interessos similars.
Han de portar-nos a no pensar malament de l’amic i no aplaudir els que amb les xafarderies la denigren. De vegades no ens aturem a pensar que hi ha persones que sempre estan al nostre costat, sense demanar res a canvi i no reflexionem en el que passaria si no fos així.
Molts diuen que els millors amics són aquells que comparteixen els moments més bells de la teva vida, però la veritat és que no hi ha res més allunyat de la realitat. Jo dic que els millors amics estan en els moments més dolorosos, els més tristos i foscos, els pitjors pels quals un pot passar. Hi són per a compartir el teu dolor i per a no deixar que t’enfonsis en ell. Hi són per a treure’t del túnel, fins i tot quan no vols que ho facin, perquè has perdut tota esperança en tu i en els altres.
Però ells sempre creuen en tu, fins i tot quan tu has deixat de fer-ho. No els importa la ignorància, els defectes o els errors comesos, suporten el mal que a ells els puguis fer i et demostren la sort que tens que hi siguin.
No és gens senzill tenir cura d’una cosa tan fràgil com l’amistat. Pot ser que sembli una cosa injusta, però així és la manera com treballa la vida per a posar a prova el que és important de veritat. I no som qui per a qüestionar-ho, perquè de tota manera no es pot tenir el control sobre coses com aquestes.
Recordeu que l’amistat sempre és una cosa que necessitem per a poder ser feliços i que un amic és una cosa que no s’ha d’humiliar. La sinceritat i la gratitud és el que més s’aprecia en totes les persones, és saber reconèixer el que els altres fan per nosaltres i agrair allò rebut.