Cada cop és fa més difícil poder escatir si tota la informació que ens arriba és veraç i contrastada. Molts factors ho impedeixen, entre els quals la proliferació de fonts informatives que defensen foscos interessos polítics i econòmics, fent circular noticies falses o tendencioses.
Una mostra ben patent la tenim en la recent noticia del bombardeig d’un hospital de Gaza. El Govern d’Israel declara que ha estat Hamas, organització armada que ho contradiu afirmant que ha estat un premeditat atac d’Israel amb míssils que produeixen una gran devastació.
Fonts alienes als dos bàndols afirmen amb contundència que Hamas només disposa de coets, però no míssils. Creuen que l’autor del bombardeig pot haver estat Israel, que és qui disposa de míssils. Afirmen que un coet no hauria fet tants estralls. Potser mai sabrem qui en va ser l’autor.
Per a intentar esquivar la desinformació que patim, disposem d’algunes eines que podem emprar, com pot ser no conformar-nos en llegir o escoltar un sol mitjà de comunicació. Penso que sempre hem d’esbrinar si la informació prové de fonts informatives fiables més o menys neutrals.
Una altra cosa que podem fer és desenvolupar un esperit crític en llegir o escoltar els relats d’allò que ens diuen que passa, sobretot dirimir si manca algun aspecte a tenir en compte. La desinformació també consisteix en deixar quelcom fora del relat informatiu.
Crec que també s’ha de comprovar si les declaracions o opinions publicades són fetes a títol personal o en representació d’un grup. En aquest cas, l’entrevistat haurà de manifestar explícitament que parla com a portaveu autoritzat de la direcció executiva de l’ens.
Si allò que estem llegint o escoltant ens sembla que es tracta d’una notícia falsa, hem de comprovar si inclou una foto que també ho és. Recordem que en un dels tsunami, alguns mitjans van emprar una foto d’un mateix fenomen natural ocorregut en un altra lloc i en una altra època.