No s’ha d’exercir violència contra ningú: no s’ha d’agredir a un metge, a un ancià, a un nen… S’està perdent el respecte pel fet que la gent pensa diferent i, això, desemboca en una conducta que sempre acaba amb baralles, amb xocs violents.
Tant en una família, com en una empresa o en una escola hi hauria d’haver regles. Perquè on no hi ha regles, no hi ha ordre, perquè, altrament, ningú sap el que li pot passar. On no hi ha ordre, hi ha caos. Es crea una greu feblesa en totes les institucions. Esdevenen, al final, com una caixa de problemes que acaben patint, sobretot, els joves i la gent més gran.
En la meva opinió, l’escola ja no és un lloc per a aprendre com abans, perquè s’ha convertit en una ruïna. A la llar, en els llocs d’oci… molts alumnes no diferencien entre les conductes que són acceptables i les que no ho són. Sembla com si ningú els hagi parlat de la paraula respecte, d’humanitat, de la bondat i del patiment. No saben què és, ni què significa. No falten pares que, en ocasions, reaccionen de manera violenta quan se’ls intentar explicar el comportament dels seus fills.
S’ha de permetre als docents que ensenyin, i tots els pares han de permetre que els seus fills aprenguin a l’escola, perquè tots o gairebé tots, volem per als nostres fills, el que no hem pogut aprendre en els nostres temps. Llavors volíem estudiar i no podíem, ja que s’havia d’ajudar als pares en la feina de les seves empreses, el camp, etc.
Hi ha molta gent que ha de recapacitar i, sobretot, entendre que els docents tenen una feina molt difícil en la societat actual.