Hem d´entendre què quan algú ens fa mal no ho està fent contra la nostra persona, sinó, contra el reflex emocional que li estem provocant, xoca contra les seves creences. Així doncs, mai ens hem de prendre les coses de manera personal ja què ens intoxicarem amb l’odi i/o amb els pensaments obsessius cap aquesta persona. No podrem deixar de pensar ni en la persona, ni en la situació desagradable.
Ho hem d´enfocar des de la indiferència. Això no significa ni oblidar, ni fer com si no hagués passat, vol dir, què el sentiment de malestar és temporal. Ens ha fet mal i ens enfadem amb ella però ho limitem en el temps, tot i què no li restem importància ja què el seu comportament ens està perjudicant d´alguna manera.
Igualment, la importància de limitar-ho en el temps radica en què qualsevol sentiment va acompanyat d´una emoció i aquestes estan per a demostrar el nostre estat mental del mateix moment, no de l’actual i el rancor és just el què fa perquè ens transporta cap al passat, valorem la situació sempre de la mateixa manera, deixant de costat qualsevol evolució cognitiva desenvolupada. Aleshores, ens fa reviure les mateixes emocions que en el passat, sense tenir en compte que la situació ha canviat i que segurament, ja no ens afecta de cap manera. Això es així perquè la funció de la ment és interpretar les sensacions per poder emetre les emocions més adaptatives, està enfocada en la nostra supervivència.
Estressa l’organisme perquè decideixi entre atacar, fugir o paralitzar-se. Dit d’una altra manera, passada la situació desagradable es tracta de canviar l’emoció i buscar una més productiva, l’emoció ha de desaparèixer perquè ja no hi ha cabuda per a ella. La qüestió és canviar-li el sentit a la situació i en comptes de sentir rancor, sentir indiferència perquè amb ella, les emocions generades son totalment diferents i l’organisme no es prepara ni per a lluitar, ni per a fugir, es queda intacte perquè estar vivint en el present i el problema ja no hi es.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri