No tenen perquè anar conjuntes, tot i que una addicció mai va sola, sempre va emparellada amb una altra o varies (policonsumisme). Igualment, el factor comú entre elles es l’oci i/o l’avorriment, la persona comença a jugar o anar de compres per evadir-se mentalment o per plaer. Fins aquí són comportaments normals dintre de qualsevol societat, el problema és quan s’utilitzen com a teràpia per a calmar-se. Una vegada se’ls ha canviat la seva funció és quan la conducta es torna disfuncional i en comptes de realitzar-se per gaudir, es fa per reduir l’angoixa produïda per la seva mancança. Es torna una necessitat bàsica com respirar o menjar, la persona s’emmalalteix si no l’executa.
La persona és conscient del seu problema però no és capaç de posar-hi remei, és començar a jugar i no parar fins quedar-se sense diners, no importa quants en guanyi, els torna a jugar fins que els perd tots. Doncs, amb les compres és similar, la persona entra al local i no para fins quedar-se sense diners, però en aquesta addicció hi ha la curiositat que es compren objectes innecessaris i que segurament mai es faran servir (roba, material electrònic, calçat, etc.) Igualment, un altre factor en conjunt és que tots dos comportaments poden realitzar-se durant les 24 hores del dia i qualsevol dia de l’any, gràcies a internet.
Aquesta nova realitat ha empitjorat la malaltia, ja no tenen quan parar, ni deixar de gastar encara que no tinguin diners, s’endeuten amb els amics, familiars, companys de feina i bancs. Els primers poden jugar amb gent del món sencer, quan aquí es de dia, allà és de nit i viceversa, per la seva banda, els segons poden comprar en qualsevol pàgina de ventes sense haver de fer cues. És escollir l’article i pagar-ho al moment, és una manera ràpida i eficaç de reduir el malestar, en qüestió de minuts desapareix. Finalment, per acabar, dir què son addiccions què a banda d’arruïnar econòmicament a la persona, també omplen de deutes a la seva família.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri