El cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, han presentat aquest dimarts a la tarda el Llibre blanc de la Cultura ( https://www.cultura.ad/llibre-blanc-de-la-cultura). El projecte és un pilar estratègic i fonamental per al Ministeri i recollit també en el full de ruta del Govern de l’H23, que permet extreure una diagnosi concreta del sector cultural de país amb una implicació directa del mateix, i que és la base per a prendre les futures decisions polítiques per continuar enfortint aquest sector, tocat especialment per la crisi sanitària provocada per la COVID-19.
“Es tracta d’afrontar una assignatura pendent, una mancança històrica del país”, ha ressaltat Espot durant l’acte de presentació que s’ha celebrat de manera presencial, respectant totes les mesures sanitàries, a l’Auditori Nacional d’Ordino. El cap de Govern, que ha reconegut la importància del sector com a element per cohesionar la societat, ha assenyalat que el projecte del Llibre blanc ha permès “canviar el paradigma de fer política de despatx, per obrir-la a tothom i fer-la més transparent”. Espot ha insistit que “l’eina que avui es presenta és un full de ruta de compromís col·lectiu, per tant, no és el final del trajecte, tot el contrari, és l’inici de la transformació cultural del nostre país amb una mirada molt més oberta i amb la implicació de tothom”.
Sota aquest paradigma, Riva ha entrat al detall del Llibre blanc i ha definit que dels grans reptes de la cultura, s’han estructurat 30 estratègies que donen visibilitat i materialitzen les futures línies de treball que el Pla estratègic de la cultura haurà de desenvolupar, a mitjà i llarg termini. “Amb el Llibre blanc hem iniciat un nou camí que permet canviar la manera de fer i de pensar la cultura”, ha ressaltat la ministra de Cultura i Esports.
Riva ha compartit amb el públic assistent que les 30 estratègies s’agrupen en 7 reptes: Consciència, educació i coneixement; la cultura com a eina de transformació i cohesió social; visió compartida i eficient de la cultura; aliances, suports i governança; la cultura com a motor econòmic; sostenibilitat i turisme cultural; i immersió digital i promoció cultural. “Els reptes que ens marca el Llibre blanc situen la cultura com a eix vertebrador de totes les polítiques del Govern i tots aquests elements els plasmarem amb accions concretes al Pla estratègic de la cultura”.
Més d’un any de feina i 3.093 aportacions
El Llibre blanc de la cultura s’ha gestat en els últims 15 mesos de feina, més d’un any de trobades i reunions principalment virtuals, a causa de la pandèmia, però que en cap moment s’ha aturat el procés ni els terminis que en un principi s’havien establert. “L’objectiu era continuar amb la tasca, malgrat la crisi de la COVID-19”, ha explicat Pons.
La ideació i organització del projecte ha comptat amb la participació activa de prop de 70 entitats, més de 40 agents culturals individuals i una desena de ciutadans. La implicació de la ciutadania permet dissenyar polítiques més adaptades a les necessitats reals de la població, ajudant a prendre millors decisions col·lectives i que possibilita “el reforç de sentiment de pertinença”.
Tots els actors implicats en el procés de creació i gestació del Llibre blanc s’han dividit en set taules de treball sectorial, en un fòrum de participació i en trobades virtuals amb la ciutadania no organitzada. El secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana ha explicat que la metodologia escollida ha estat l’anàlisi DAFO. “Aquesta metodologia és molt útil perquè permet identificar tant allò que funciona com el que necessita millorar amb la finalitat de conèixer a fons la realitat analitzada i poder dissenyar estratègies de futur que la millorin i optimitzin”. Tot plegat ha conclòs amb més de 3.093 aportacions que nodreixen i configuren el Llibre blanc de la cultura.