Som llançats a un món que no vam triar.
Els costums, les tradicions, les identitats, les relacions familiars i un cos amb una complexa història evolutiva conformen les nostres vides de manera fonamental.
L’estat d’ànim i una emoció són coses diferents. Encara que comparteixen una mateixa naturalesa, si bé l’emoció respon a un estímul que la provoca, amb els estats d’ànim no passa el mateix. El que genera un estat d’ànim no sol ser tan evident com passa amb les emocions.
Les societats, els equips i les persones som estats d’ànim. De fet, la capacitat de contagiar el nostre estat d’ànim és una de les qualitats que més destaquem dels líders.
El més important de les emocions i dels estats d’ànim és la capacitat que tenen d’obrir o tancar possibilitats.
Un estat d’ànim de ressentiment o de resignació tanca possibilitats de futur, mentre que l’entusiasme és un estat d’ànim que obre infinites possibilitats d’acció. És molt difícil que algú que miri la vida amb ressentiment sigui capaç de generar possibilitats. Tan sols canviant la mirada és possible obrir-se a una realitat diferent.
Els estats d’ànim són situacions anímiques que ens fan veure la vida d’un color o un altre. Les persones no som responsables de trobar-nos en un determinat estat d’ànim, però sí de romandre-hi.
La manera en què la música o el clima donen un sentit general de com són les coses i del que se sent correcte fer són exemples principals de la manera en què els estats d’ànim ens sintonitzen efectivament amb la nostra situació com un tot.
Algú que estigui trist no estarà disposat a assistir a una festa, mentre que un que estigui avorrit no trobarà atractiva l’opció.
Però els estats d’ànim no són un fenomen individual; sempre estan sintonitzats amb l’humor social del nostre temps.
L’humor social és una avaluació de la manera en què van les coses per a la societat com un tot, de les possibilitats obertes per a la societat en conjunt.
La por-ansietat, la ira, la tristesa-depressió i el fàstic són reaccions emocionals bàsiques que es caracteritzen per una experiència afectiva desagradable o negativa i una alta activació fisiològica. Les tres primeres són les emocions més estudiades en relació amb el procés salut-malaltia.
Una de les emocions amb les que ens topem habitualment no només en mediació sinó en la nostra vida diària, és la ira.
La ira, al costat de la felicitat, la tristesa, la por i el desig, és una emoció primària i natural.
Per tant, hi ha raons poderoses perquè, ja no com a mediadors sinó com a persones, aprenguem a fer-nos amos de la nostra ira, ni per a dirigir-la cap a dins, contra nosaltres mateixos, sinó per a aprendre a reconèixer-la.
Perquè crec que les emocions són avantatges adaptatius de les que ens ha dotat la natura.