Des de quan afegim, cada quatre anys, un dia al mes de febrer? És força conegut que la mesura va ser ordenada el 1580 pel papa Gregori XIII, a qui es deu l’assumpció de l’actual calendari gregorià, a tots els països catòlic. És més desconegut, en canvi, que aquest dia no és el 29 de febrer, com creu el gran gruix de la població, sinó el 24.
Tal com recull l’article Coses del calendari, publicat per Mireia Roureda a El Punt Avui, els romans definien el 23 de febrer com el dies sextus ante calendas martias; això significa, el “sisè dia abans del primer de març”. L’adjectiu bixest significa, doncs, “segon [dia] sisè”. Aquesta duplicació es tradueix en el fet que els 24 de febrer dels anys bixestos no estan associats a cap sant. Aquells que habitualment es commemoren aquest dia (sant Edilbert, sant Modest, santa Primitiva…) es traslladen al dia 25, i així successivament fins a acabar el mes.
La fixació d’anys de 365 dies va ser impulsada per Juli Cèsar, assessorat per l’astrònom Sosígenes d’Alexandria. Fins llavors (45aC), els calendaris romans tenien una durada fluctuant, que oscil·lava entre els 355 i 378 dies. L’aplicació incorrecta d’aquestes alternances va provocar un biaix notable -de 90 dies!- entre el calendari civil i l’astronòmic. Per ajustar aquesta desviació, César va decidir que l’any 46aC -l’anterior a la reforma- durés 445 dies. En el calendari i la història romana també trobem el motiu que explica per què febrer té adjudicats menys dies que la resta de mesos.
Curiositats dels anys bixestos
La regla general dictamina que els anys bixestos són aquells en els quals el número és múltiple de quatre. Tanmateix, hi ha excepcions. No s’afegeix un dia al mes de febrer en aquells anys acabats en “00” les dues primeres xifres dels quals no són múltiples de quatre. Així, a tall d’exemple, els mesos de febrer del 1800 o 1900 van constar de 28 dies, en la mesura que els números 18 o 19 no es divideixen exactament per quatre. En canvi, sí que es va afegir un dia al febrer del 2020
Ens de Comunicació