
Acció Feminista Andorra organitza una xerrada formativa sobre legislació en drets sexuals i reproductius en motiu del 28S, Dia d’acció global per un avortament legal i segur. Serà el dissabte, dia 4 d’octubre, a la sala d’actes de la Llacuna, a càrrec de la directora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius de Catalunya. La formació es durà a terme de les 10 a les 13:30 hores.
Així, amb motiu del Dia d’acció global per un avortament legal i segur, “Acció Feminista Andorra subscriu, una vegada més, la demanda ja present al nostre manifest fundacional del setembre del 2018: la despenalització de l’avortament per terminis i la seva legalització. Recordem que l’avortament legal, segur i gratuït és el que respon al dret fonamental de les dones. Recordem al Govern i al Consell General que despenalitzar-lo sense cobertura sanitària és continuar penalitzant l’avortament”, assenyalen en un comunicat des de l’associació.
Acció Feminista afegeix que “ens consta que el Govern està treballant amb la Llei per a la despenalització, abans de conèixer-la, però, ja avisem que si es plantegen totes les següents premisses, hi estarem en contra”:
Si les dones que viuen al país:
- no poden exercir el seu dret al país
- ni tampoc poden ser derivades pels serveis de ginecologia
- ni tampoc tenen cobertura sanitària
- ni tampoc tenen seguiment
- ni tampoc tenen cobertura econòmica
i, per contra, l’Estat els proposa:
- una obligació d’un assessorament que les victimitza, recordant-los la possibilitat de donar els fills en adopció
- o les obliga a un període de reflexió
- oles obliga a donar les seves dades per rebre ajudes econòmiques
Si és així, no hi podem estar a favor perquè el dret a l’avortament no està garantit.
La despenalització és necessària i urgent, però de cap manera pot ser una acció aïllada.
Recordem al Govern d’Andorra que el dret a decidir sobre el propi cos i, per tant, a decidir quan i com es vol accedir a la interrupció voluntària de l’embaràs, és un dels pilars fonamentals que travessen els drets sexuals i reproductius de les dones i els drets humans; uns drets que han de garantir la sobirania corporal i l’autonomia de les dones i de totes les persones, sense cap discriminació, per a prendre les seves pròpies decisions en tot el que correspongui a la seva sexualitat, inclosa la reproducció. Llibertat i no-discriminació són dos principis que ni es compleixen ara a Andorra, ni es compliran si es despenalitza l’avortament sense reembossament econòmic.
La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, a l’article 16, estableix el dret de les dones a decidir de manera lliure i responsable sobre la seva maternitat i el dret a accedir a la informació i a l’educació que els permetin exercir aquests drets. El comitè que en vigila el compliment (Comitè CEDAW) assenyala que els Estats tenen l’obligació de respectar, protegir i garantir els drets a la salut sexual i reproductiva, a través de recursos que han d’estar disponibles, ser accessibles físicament i econòmicament, i complir tots els estàndards de qualitat.
Ja el 2022 vam fer arribar a la porta de les institucions responsables de legalitzar l’avortament al país una planta de ruda per cada una de les dones que havien hagut de marxar d’Andorra aquell any per a exercir els seus drets sexuals i reproductius; 117 plantes que representaven el nombre total de dones d’Andorra que van avortar a Catalunya el 2021.
Així doncs, exigim la legalització en territori andorrà i insistim que despenalitzar i no reembossar la interrupció voluntària no canvia res a la pràctica i segueix representant una vulneració d’aquest dret fonamental. Restriccions vol dir barreres, i les barreres no respecten el principi de no-discriminació. No ens conformem amb el “reembossament per a les persones que pateixen dificultats econòmiques”. Ho hem dit i ho tornarem a repetir: “no volem ajudes, volem drets”.
Si no hi ha reembossament, no és que no es compleixin els “anhels de les dones del país al 100%”, és que no es compleixen. Volem el nostre dret fonamental, amb la cobertura sanitària corresponent, que cada una de nosaltres paga mensualment al servei de sanitat pública del país.
Pel que fa a l’acompanyament de les dones, ho hem dit i ho tornarem a dir: no volem més pedaços que no solucionen els problemes reals. Cal un centre que tracti de manera global i integrada la nostra salut sexual i reproductiva.
Ni més temps ni més barreres. Prou solucions arcaiques. Prou ruda!