El temps passa i no torna, com un riu que avança sense aturar-se. Cada instant viscut es converteix en record, i allò que avui tenim entre les mans demà serà memòria. Aquesta certesa ens convida a valorar el present, a no ajornar abraçades ni paraules, a sembrar afecte i gratitud cada dia. Perquè el temps no torna, però el que fem amb ell sí que pot deixar empremtes que perdurin més enllà de nosaltres.
Viure amb consciència d’aquesta fugacitat és aprendre ara a donar tota la seva grandesa. Cada dia que s’obre davant nostre és un regal irrepetible, un espai on podem triar sembrar amor, gratitud, aprenentatge o simplement deixar-lo escapar a la distracció.
Per això, viure conscients que el temps flueix sense retorn ens ajuda a donar valor a allò essencial: abraçar amb més força, parlar amb més sinceritat, perdonar sense orgull, gaudir dels petits detalls que, encara que semblen insignificants, són els que donen gust a l’existència.
El temps que se’n va no es recupera, però es pot transformar en memòria lluminosa si l’omplim d’actes que valen la pena. El temps és un riu que no podem contenir, però sí que podem aprendre a nedar-hi amb serenitat, escollint què portar a la nostra barca.
I encara que no torna, ens deixa l’oportunitat de viure intensament cada instant, de manera que, quan mirem enrere, no ens penedim d’haver-ho deixat escapar buit. En definitiva, viure el dia a dia és recordar que la vida no és en un altre lloc aquí, ara, en cada respiració.
Avui respiro, avui visc, avui agraeixo.