La nostra societat i la salut mental

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

La salut mental inclou el nostre benestar emocional, psíquic i social. Afecta la forma en com pensem, sentim i actuem quan lluitem amb la vida. Estan en la societat com si fossin un perill i són persones que cal tractar amb respecte i dignitat i que comprenguem una mica les seves situacions.

L’estigma i els mites que encara existeixen sobre les persones amb malaltia mental, l’estigma té tres components: un relacionat amb les creences (són violents); un altre vinculat amb els sentiments (em fan por); i un altre associat amb les accions (no vull que treballi amb mi).

La meitat de les persones que pateixen alguna malaltia mental se senten discriminades.

L’estigma té conseqüències directes sobre les persones que el pateixen, fa que estableixin pitjors relacions personals, que tinguin menys oportunitats laborals, que pateixin un major aïllament social, arribant fins i tot a patir l’autoestima.

Arriben a interioritzar tant el rebuig que no lluiten pels seus drets, els seus desitjos, els seus objectius.

M’agradaria ajudar a desmuntar els falsos mites sobre les persones amb malaltia mental, a trencar tòpics i barreres mentals.

En realitat són més susceptibles de ser víctimes d’un acte violent que de cometre’l. Aquesta imatge distorsionada està molt relacionada amb la imatge que donen els mitjans de comunicació, els titulars sensacionalistes i el cinema que relaciona aquesta com a crims i actes violents o delictius, utilitzant termes “boig” o “pertorbat”.

Poden viure com els altres? Sí que poden viure amb els altres si volen, és clar, o amb la seva família, o en parella, o sols. Cada persona és diferent, però totes podem necessitar suports per poder portar una vida el més autònom i independent possible.

També es diu que els malalts mentals són incurables i mai es recuperen: Alguns si que poden millorar i milloren. Poden portar una vida plena. El més adequat és que la persona rebi un tractament des d’un enfocament integral que pugui combinar tractament farmacològic, mesures de rehabilitació sociolaborals i suports psicològics i familiars.

La societat discapacita a les persones que funcionen de manera diferent perquè no està preparada per integrar-les. No està preparada per donar-li els recursos necessaris que els permetin funcionar de manera diferent i integrats en la mateixa comunitat.

Crec que tenen el mateix dret a accedir a una ocupació digna, en les mateixes condicions que un altre treballador que ocupi el mateix o similar lloc de treball, és l’únic que garanteix a les persones la plena integració social a la seva comunitat.

No només els aporta una font d’ingressos que els permet portar una vida més autònoma i independent, sinó que és un factor estabilitzador i integrador que els identifica com a ciutadans de ple dret, que els permet abandonar el paper de malalts i passar al d’elements actius de la societat.

Té efectes positius directes, millora la seva qualitat de vida, la seva autoestima, les seves relacions familiars i interpersonals i la qualitat de vida de les seves famílies. La meitat de les persones que pateixen alguna malaltia mental se senten discriminades. El problema són els prejudicis que es tenen a causa de la manca de coneixement.

Si la gent arribés a comprendre’ls millor, seria més fàcil que totes aquestes persones amb malalties mentals fossin feliços. Donem  entre tots, respecte, tolerància, coneixement, dignitat, drets, i igualtat.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES