Uugh! Un relat del Plistocè

Coberta del llibre infantil "Uugh! Un relat del Plistocè
Coberta del llibre infantil “Uugh! Un relat del Plistocè

Títol: Uugh! Un relat del Plistocè
Escriptor/a: Jairo Buitrago
Il·lustrador/a: Rafael Yockteng
Editorial: Ekaré / Babel
Pàgines: 64
Edat: A partir de 9 anys

Uugh! és un àlbum documental, gairebé sense mots, que narra el viatge d’una tribu nòmada durant el plistocè. Els elaboradíssims dibuixos a grafit de Yockteng són molt descriptius i mostren amb gran detall els magnífics paisatges i els grans mamífers de l’època. El trajecte és ple de perills, ja sigui pels atacs dels animals, per les condicions meteorològiques o per l’orografia. La contemplació de les impressionants escenes, amb un treball virtuós de les textures i les llums, predomina per sobre de les aventures i desventures dels protagonistes.

Potser aquesta percepció es deu al fet que els membres de la tribu estan representats amb un grau menor de versemblança. De totes maneres, la narració és una «excusa» per a explicar el poder comunicatiu de l’art. En arribar a la cova que haurà de protegir la tribu a l’hivern, un infant, que durant la ruta ha estat atent al que passava al seu entorn, marcarà les parets per a documentar i recordar els fets viscuts. Gràcies a l’epíleg de Buitrago, sabrem que es tracta d’una nena i que, amb el temps, es convertirà en la líder del clan.

En paraules d’Adolfo Córdova, l’àlbum enllaça amb el reclam feminista de reconèixer les dones com les narradores primigènies. Diu també que podria pensar-se que aquesta obra s’apunta a la tendència actual de la literatura infantil d’empoderar les nenes, les joves, les dones… si no fos perquè aquests autors ja han fet protagonistes les nenes en relats anteriors (¡Ugh! o al principio contó una niña…, 2023).

Si el llibre no hagués tingut paraules, no ens hauríem ni plantejat el gènere de l’artífex dels dibuixos. Entenem que per «requisit narratiu», el creador dels dibuixos sigui un infant, de fet ja ho havíem llegit a Crominyó (Gay, 2001), però que sigui una nena no és cap acte reivindicatiu, és, simplement, un fet documentat (les dones van tenir un paper molt rellevant en l’art rupestre). Quan el text especifica el gènere, obre la porta a analitzar l’obra des d’aquesta perspectiva i poden sorgir multitud de preguntes. Per exemple, per què les dones de la tribu no participen en les caceres? O, per què homes i dones vesteixen de forma diferenciada? Aquestes qüestions, però, no han de fer menystenir aquest llibre-espectacle.



Emma Bosch / Clijcat / Faristol

[do_widget id=category-posts-pro-64]