Els cavalls poden tenir un paper clau en la gestió forestal i la reducció del risc d’incendis als boscos mediterranis gràcies a l’adaptabilitat dels seus comportaments alimentaris. Així ho assenyala un estudi interdisciplinari liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Lleida (UdL) que acaba de publicar la revista Agroforestry Systems. La recerca, que ha comptat amb la participació de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, la Fundació Miranda, l’Associació Forest Horses i la Universitat de Barcelona, revela que els cavalls adapten la seva dieta segons la raça, l’entorn i el maneig. Aquesta flexibilitat els fa complementaris al paper d’altres herbívors en estratègies sostenibles de prevenció d’incendis, ja que poden reduir la càrrega de combustible i mantenir paisatges oberts.
La investigadora Ariadna Nieto ha explicat que fins ara els estudis sobre ramaderia extensiva i prevenció de focs forestals s’havia centrat sobretot en ovelles i cabres, amb algunes investigacions puntuals en races bovines rústiques. “Els cavalls s’han analitzat molt poc en aquest context, ja que tradicionalment els han classificat com a pasturadors d’herbàcies amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa”, ha especificat. Nieto ha destacat que, aquesta, és una de les primeres vegades que es valora amb dades empíriques “el seu potencial en la gestió forestal mediterrània”.
L’estudi ha analitzat tres casos concrets per a explorar el potencial dels cavalls en la gestió del sotabosc: a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, amb cavalls de Przewalski en semillibertat en un paisatge mosaic i una càrrega ramadera molt baixa (0,02 caps per hectàrea i any); al Parc Natural del Garraf, amb la raça rústica pottoka en pastura contínua i semillibertat durant un any i una càrrega baixa (0,2 caps/ha/any), i els cavalls creuats en actuacions de pastura dirigida a curt termini, amb alimentació suplementària i una càrrega alta (2,5 caps per hectàrea durant un mes i mig).
Els resultats a partir de 50 mostres fecals
La investigadora de la UAB i de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC), Araceli Gort-Esteve, ha concretat que s’ha analitzat la dieta a partir de 50 mostres fecals fresques i els resultats assenyalen que els cavalls ensalvatgits de Przewalski, en un paisatge mosaic amb parcel·les de bosc, matolls i prats, mantenen oberts els camps tot l’any menjant sobretot gramínies, amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa. Les races rústiques, com la pottoka, s’adapten als llargs períodes de pasturatge i consumeixen inicialment gramínies fines i altament inflamables i, a mesura que s’esgoten les herbes, passen a les plantes llenyoses. Gestionen eficaçment tant els combustibles com els més gruixuts, cosa que contribueix al control del sotabosc. Finalment, els cavalls creuats, sotmesos a un pasturatge intensiu a curt termini amb alimentació suplementària, passen ràpidament dels combustibles a les plantes llenyoses, fet que mostra el seu potencial per a actuacions de gestió dirigida.
El professor de la UAB Jordi Bartolomé ha detallat que “els resultats amb els pottoka i els creuats demostren clarament que els cavalls, considerats pasturadors amb preferència per les herbàcies, poden adaptar-se ràpidament als recursos disponibles, incloent-hi espècies llenyoses”. Bartolomé ha afegit que “aquesta flexibilitat els converteix en un recurs valuós per a estratègies de prevenció d’incendis en paisatges mediterranis, complementant ovelles i cabres”. Nieto ha incidit en el fet que “les races rústiques, sovint menys valorades actualment, tenen una gran capacitat adaptativa que les fa clau en tasques silvopastorals”.
Més estudis a llarg termini
L’equip investigador coincideix que fan falta més estudis a llarg termini per a quantificar l’impacte directe dels cavalls en la reducció de la biomassa inflamable. Tot i això, consideren que la seva adaptabilitat dietètica els pot convertir en una eina prometedora dins d’estratègies de gestió forestal més sostenibles, especialment en un context de canvi climàtic, despoblament rural i increment del risc d’incendis.