La xifra de transfronterers no ha parat de créixer des del 2016. Cada vegada més és una alternativa per als empresaris per diversos motius. Per exemple, s’evita la problemàtica de trobar un lloguer accessible, ja que resideixen fora d’Andorra. Des de l’estiu passat la xifra ha crescut un 15%.
Encara no s’ha arribat als 1.700 treballadors transfronterers del 2011, quan es va iniciar una progressiva davallada que en cinc anys va rebaixar en més d’un 30% la quantitat de mà d’obra procedent de la comarca de l’Alt Urgell, però en aquest 2020 es registra la xifra més alta des de llavors, 1.627.
La pèrdua de competitivitat del mercat laboral andorrà, amb uns sous cada vegada més semblants als d’Espanya, fa que el transfronterer sigui una possibilitat valorada pels empresaris andorrans. Per diversos motius: d’entrada resideixen a la comarca veïna, on els preus dels habitatges són notablement inferiors i, per tant, s’elimina un dels problemes principals dels treballadors a Andorra, trobar un lloguer a l’abast dels ingressos.
A banda dels sectors econòmics principals, com l’hoteler, el comerç o la restauració, el mercat andorrà també es nodreix de mà d’obra qualificada, que difícilment troba sortida a la comarca veïna. Es tracta de “treballadors amb formació tècnica i capacitació professional molt elevada”, manifesta l’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega.
En els darrers quatre anys ha crescut un 15% el nombre de transfronterers. En tot cas les xifres queden molt lluny de les que es registraven entre final dels anys vuitanta i començament de segle, quan gairebé 3.000 persones de l’Alt Urgell travessaven diàriament la frontera per treballar a Andorra.
