Transport, habitatge i sanitat, principals preocupacions expressades a la diagnosi de la gent gran a l’Alt Urgell

Josefina Lladós i David Escofet presenten la diagnosi de la gent gran a l'Alt Urgell i el Pla d'Envelliment Km 0 (RàdioSeu)
Josefina Lladós i David Escofet presenten la diagnosi de la gent gran a l’Alt Urgell i el Pla d’Envelliment Km 0 (RàdioSeu)

El transport, l’habitatge i els serveis socials i sanitaris concentren les principals preocupacions actuals de la gent gran a l’Alt Urgell, segons es desprèn de la Diagnosi que s’ha elaborat sobre la situació del col·lectiu a la comarca. L’estudi, que fa un retrat força precís de la realitat i les inquietuds de la població pensionista a nivell local, s’ha presentat en un acte públic a la Sala de la Immaculada de la Seu d’Urgell. Paral·lelament, s’ha donat a conèixer el ‘Pla d’Envelliment Quilòmetre Zero’ que s’ha dissenyat per a fer-hi front. Ben aviat també se’n farà una altra sessió explicativa a Oliana, adreçada a la població del sud de la comarca.

Les explicacions de la diagnosi les han ofert la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, i David Escofet, d’Intress, que l’ha elaborat en col·laboració amb el Consorci d’Atenció a les Persones. Escofet ha indicat que el transport és la principal preocupació que han expressat els enquestats, especialment en aquells casos en què depenen del transport públic, ja sigui per no disposar de permís de conduir o perquè ja no disposen de vehicle privat. S’ha assenyalat especialment l’escassetat, o fins i tot absència, de transport públic als nuclis més aïllats.

En aquest sentit, s’ha constatat que la percepció és molt diferent a les poblacions que formen part dels principals eixos viaris de la comarca (N-260 i C-14) que en aquells que estan més lluny d’aquestes carreteres. I pel que fa als que sí que estan en aquests eixos, tot i que gaudeixen de més freqüències, indiquen igualment que de vegades són insuficients o bé no estan adaptades a les seves necessitats particulars. Alguns usuaris també al·ludeixen al cost elevat i a la llunyania de les parades respecte de centres de salut.

Quant a l’habitatge, els enquestats matisen que hi veuen menys problemes perquè la majoria el tenen en propietat. Tot i això, sí que es troben amb dificultats si necessiten adaptar casa seva per a suprimir barreres arquitectòniques, per la qual cosa demanen més ajudes i que aquestes arribin amb agilitat, en el moment que els fa falta. D’altra banda, tot i que la majoria disposen d’habitatge propi, consideren que els preus actuals del mercat immobiliari han esdevingut excessius.

En el tercer principal punt de preocupació, els serveis sanitaris, s’indica que de vegades la capacitat de resposta és “lenta” i es queixen del fet que actualment l’administració ja només permet fer molts tràmits per via telemàtica. També es lamenta la manca de més especialistes, les llistes d’espera i l’escassetat de places de residència. Fora d’aquests tres eixos, d’altres necessitats que han expressat la gent gran són els problemes d’inclusió social, el constant tancament d’oficines bancàries aquests darrers anys, la necessitat de recursos per a la cura familiar, les dificultats i el llenguatge complex dels tràmits per internet i del correu postal, l’excés de velocitat d’alguns vehicles en carrers estrets i l’accessibilitat a edificis públics o entitats bancàries.



Els majors de 65 anys, un 22% de la població de la comarca

L’estudi també dóna dades sobre l’índex d’envelliment de l’Alt Urgell, que supera la mitjana catalana. Amb dades del 2022, quan l’Alt Urgell 20.482 habitants (actualment ja són més de 21.000), la població de més de 65 anys representa un 22% del total (unes 4.500 persones), mentre que la franja de 55 a 64 anys -la població que es jubilarà a curt o mitjà termini- és un 15%. La resta de la població -menors de 55 anys- representa el 63% restant.

Sobre aquest marc demogràfic, l’anàlisi també constata la gran concentració de població a la capital comarcal, la Seu d’Urgell, que amb les dades més recents del padró té actualment prop de 13.000 habitants; és a dir, al voltant del 60% dels residents a la comarca. Només se li apropen Oliana, amb uns 1.850 habitants (9%), i Montferrer i Castellbò, amb poc més de 1.000 (5,3%).



Eixos del Pla

Amb tot aquest context, el Pla d’Envelliment Quilòmetre Zero també planteja tres grans eixos per a donar solució als problemes manifestats. El primer és de “desenvolupament ambiental, seguretat, transport i entorn amigable”. S’hi preveu millorar l’accessibilitat a serveis públics i bancaris i el transport públic, a més d’afavorir un “envelliment actiu i saludable”, la neteja dels espais públics, l’autonomia personal, les ajudes a l’adaptació d’habitatges, el suport domiciliari i la construcció de la nova residència de la Seu.

En el segon punt del pla, dedicat a la participació, es vol augmentar les activitats per a gent gran, la seva participació en entitats, el voluntariat, la lluita contra la solitud no desitjada, la imatge positiva de l’envelliment i el respecte per la gent gran, de manera particular envers les dones.

El tercer eix del programa, sobre serveis i família, abasta l’impuls de centres de dia, els programes d’ajuda a domicili, l’atenció a la dependència, la superació de l’escletxa digital i les visites d’especialistes.

A més del Consell Comarcal, Intress i el Consorci d’Atenció a les Persones, l’elaboració del pla ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern espanyol i els fons Next Generation de la Unió Europea.

[do_widget id=category-posts-pro-64]