Una trentena de vehicles, entre tractors, tot terrenys i cotxes particulars, han fet aquest dijous una marxa lenta per la Seu d’Urgell per denunciar la situació límit que pateix el sector primari tant a l’Alt Urgell i el Pirineu com a tot Catalunya. La protesta, convocada per Unió de Pagesos amb el lema ‘La pagesia diu prou’, s’ha fet de manera simultània en diverses comarques d’arreu de Catalunya, cosa que ha provocat retencions en carreteres de tot el país, tot i que a la Seu l’afectació ha estat molt puntual, atès que la manifestació ha transcorregut principalment pel nucli urbà i en sentit únic.

La tractorada ha començat al migdia des del polígon industrial, a Castellciutat, i ha ocupat la carretera N-260 en direcció a la Seu, on els vehicles han entrat a la ciutat per l’avinguda Salòria, que han travessat de dalt a baix. Tot seguit han passat pel carrer Iglesias Navarri i han enfilat el passeig Joan Brudieu i els carrers Sant Ot i Garriga i Massó fins a arribar a l’avinguda Guillem Graell. La marxa ha finalitzat a la plaça Joan Sansa, on la cinquantena de pagesos i ramaders -vinguts d’arreu de l’Alt Pirineu- s’han concentrat davant l’oficina comarcal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat (actual denominació de la conselleria d’Agricultura), on han llegit un manifest.

A banda del lema de la jornada, els tractors han exhibit pancartes en les quals s’alerta especialment de la crisi de preus del sector lleter -un dels més importants a l’Alt Urgell i Cerdanya- i reclamen preus justos per a la llet de qualitat. També s’hi ha denunciat la inoperància de les administracions superiors i l’augment de la burocràcia, que no només afecta els professionals de més edat sinó que també dificulta la incorporació de gent jove, tenint en compte els problemes d’accés a noves tecnologies que encara arrosseguen zones com el Pirineu.

Joan Guitart, portaveu comarcal d’UP a l’Alt Urgell i responsable del sector lleter, ha explicat que els pagesos estan especialment preocupats pels “preus ruïnosos” a què se’ls paga els seus productes, cosa que contrasta amb “uns costos de producció desbocats” pel que fa al pinso, el combustible, l’energia i d’altres matèries primeres imprescindibles per a la seva activitat. Pel que fa al relleu generacional, alerten que actualment es troben amb la situació que “ja no hi ha només gent jove que no vol continuar, sinó joves que s’hi incorporen i al cap de quatre o cinc anys ja pensen a plegar perquè constaten que no s’hi guanyen la vida”.

A nivell més local, una de les principals queixes dels ramaders pirinencs segueix sent l’excés de població i mala gestió de la fauna salvatge, no només la cinegètica -que causa centenars d’accidents greus de trànsit tant als pagesos com a la població en general- sinó també la protegida, com és el cas de l’ós bru i, des de fa poc temps, del llop. Per això, entre d’altres mesures, reclamen la creació d’un cos professional de caçadors per controlar la fauna cinegètica, a més d’una nova Llei de Caça -tenint en compte que la vigent encara és la de 1970, en ple règim franquista- i que les compensacions per atacs de fauna protegida tinguin en compte tots els danys que causen aquests animals, i no només els caps de bestiar morts.

A aquest desànim, tant dels professionals amb més experiència com de les noves generacions, també hi contribueix l’augment constant de requisits burocràtics. Un problema agreujat al Pirineu pel fet que, tot i que l’Estat i la Generalitat obliguen a fer cada vegada més gestions des de l’ordinador, els pagesos es troben que als seus pobles la cobertura d’internet és deficient. A banda de les mancances en noves tecnologies, també creuen que cal resoldre un dèficit general de serveis bàsics als pobles, per equiparar-los mínimament als que hi ha en nuclis urbans, si realment el Govern vol evitar la despoblació de zones rurals.

Reclamen acabar amb la “criminalització i manca de reconeixement” a la pagesia

A més a més, UP exigeix que des de les institucions i des de la societat s’acabi amb la “criminalització i manca de reconeixement social” que pateix la seva feina “quan resulta que som nosaltres els qui estem mantenint el territori, recuperant espais o lluitant contra els incendis”. Joan Guitart lamenta que “hi ha gent que només se’n recorda dels pagesos quan hi ha incendis” i critica que la societat actual “és capaç de posar noms als ossets que s’alliberen a les muntanyes, però no de reconèixer la tradició, la cultura i la feina dels pagesos”. En aquest sentit, el sector ha aprofitat per recordar que els paisatges agraris són un atractiu més del Pirineu i que si existeixen és perquè hi ha agricultors i ramaders que els cuiden cada dia, però que si aquesta activitat va desapareixent, aquest entorn de muntanya s’anirà deteriorant.

El sindicat qüestiona la utilitat de la Llei de Cadena Alimentària

Pel que fa específicament al sector lleter, el sindicat agrari ha matisat que a l’Alt Urgell i Cerdanya la situació és una mica millor que a d’altres comarques, bàsicament, gràcies a l’existència de la Cooperativa Cadí, que garanteix un preu just als socis productors, cosa que evita que tinguin pèrdues. Tot i això, Joan Guitart adverteix que a Catalunya hi segueix havent una gran pressió i abusos per part de les grans empreses del sector lleter i de les grans cadenes de supermercats, que rebenten preus fins i tot venent la llet per sota el preu de cost sense que l’Estat hi planti cara. I tem que aquesta pressió, sumada a l’augment de costos, podria posar en risc la viabilitat futura de Cadí.

Pel que fa al paper del Govern espanyol, Guitart conclou que “la Llei de Cadena Alimentària és una mentida com una casa” i que no serveix per aturar aquests abusos de les grans distribuïdores.