Es parla que en aquesta estació, la tardor, afloren els estats d’ànim deprimits: depressió, estrès i ansietat per la tornada a la rutina. És igual quan es facin els canvis, l’important és que es facin, i si aprofitem una estació de canvi per a obtenir algun impuls.
El color gris és una tonalitat que de vegades ens costa de veure, ens movem de blancs a negres extremant la visió de la realitat i limitant les nostres oportunitats. La tardor no és només l’estació de la caiguda de la fulla, també és el principi del renéixer. Canvi del temps, canvi de la natura, canvi de roba, canvi d’alimentació, canvi de ritme…
És una època ideal per a fer neteja i per a desfer-te del que és vell:
A casa (netejar armaris).
Al teu jardí (tallar els arbusts i branques).
Al teu cos (dietes o dejuni).
A la teva vida (estimula la teva creativitat amb música, teatre, escriure, pintar, dibuixar, jardineria…).
A mi, personalment, em produeix malenconia l’arribada d’aquesta estació i afecta el meu estat anímic i emocional, en els ritmes diaris de llum i foscor, que fan aflorar el meu estat malenconiós a totes hores.
Igual que les fulles que cauen a la tardor representant la possibilitat de donar nova vida, de treballar en un nou creixement espiritual, s’ha escoltar l’anomenat interior per a veure a què et convida aquesta estació. Pot ser un bon moment per a créixer en bondat i agraïment.
Sense cap dubte, totes les estacions tenen una cosa especial que fan meravellar-me de la natura que ens envolta.
La tardor em transmet maduresa i em convida a la reflexió.
Representa el tancament de cicles per a renovar-me i continuar.
El moment idoni per a plantar il·lusions i esperances que donaran els fruits.
La vida no es mesura en hores, minuts i segons, es mesura en moments.
M’agrada caminar lentament, per sobre un mantell de fulles caigudes; i escoltar el cruixir que es produeix en trepitjar-les amb les meves botes descolorides.
M’agrada el soroll del vent,
que despulla els arbres;
i veure com cauen les fulles
per les meves mans, cara, pels meus cabells.
M’agrada escoltar els sons,
de l’aigua, de la merla, del vent;
de les escorces que es desprenen
i que es van caient lentament.
M’agrada veure passar els núvols,
de color suau taronja;
que lentament s’enfilen
cap a dalt de tot de la muntanya.
M’agrada caminar pausada,
i sentir que ja has arribat;
m’agraden els teus colors, els teus fruits, les teves llavors per a fer amb ells el ram més bonic de tardor.
Ja se sent la tardor.