Talibà
Talibà, a l’origen, és una paraula pastun que significa estudiant i, per extensió, estudiós del text sagrat. A causa dels seus protagonismes, s’ha anat assignant el terme talibà a aquells musulmans (de la branca sunnita) que entenen que l’Alcorà ha d’aplicar-se i practicar-se en el seu sentit literal i, des d’aquesta posició, obstaculitzen i bloquegen qualsevol adaptació als temps actuals d’una religió que, en els seus inicis i fulgurant desenvolupament, va aportar modernitat i cultura a mig món.
Baixant la pilota a terra; l’esperit talibà dels funcionaris (llegeixi’s: servidors públics) que han d’aplicar una normativa determinada també pot obstaculitzar, en comptes de millorar, les activitats comercials d’un entorn i d’això va aquest article.
Manipular
Duanerament parlant, manipular un producte és alterar les seves característiques, el seu envàs o el seu embalatge i etiquetatge.
L’autor d’aquestes línies va viure un cas frustrant (moments estel·lars del shipping, en diem) en què va poder constatar que per al servei de Sanitat Exterior de Barcelona, manipular és, a més de l’anteriorment ressenyat, transbordar un pallet d’un contenidor d’import a un altre d’export. Es tractava d’una partida de preparats per a bebès, produïda al Marroc i destinada al molt exigent –sobretot sanitàriament-, mercat australià. La partida va arribar juntament amb altres cinc en un contenidor d’agrupatge consolidat des de Casablanca i el lot en qüestió s’anava a estibar en el contenidor a Melbourne (utilitzant Barcelona com hub), sent el magatzem duaner d’arribada el mateix que el de sortida. Però, Sanitat Exterior va prohibir l’operació (tenia carn de pollastre com un dels seus components) encara que es tractés d’un producte perfectament envasat i no destinat a ser consumit en la Comunitat Europea.
De res va servir que proposéssim fer el transbord al moll (acceptant el consegüent extra cost). De res va servir que demostréssim que eren unes exportacions regulars que es feien via Anvers i que aquesta era la primera vegada que l’exportador havia acceptat la nostra proposta de fer-les via Barcelona. I tampoc va servir de res que proposéssim que la partida de farinetes fos retornada a Casablanca en el mateix contenidor, però que se’ns permetessin alliberar les altres cinc partides que en ell es trobaven.
Res de res, el contenidor de 40′ va ser retornat al port d’origen, amb totes les seves partides, tal qual havia arribat. Per a nosaltres, a més del perjudici econòmic, el mal comercial va ser devastador i ens va costar una mica més d’un any a tornar a tenir credibilitat davant els nostres clients al Marroc.
Antonio Llobet
Fa unes setmanes, en una trobada professional celebrada a la sala Port Vell del World Trade Center del port de Barcelona, quan va arribar el torn del president del col·legi d’agents de duanes, el Sr. Llobet, amb el seu estil tranquil, concís i sempre propositiu, va demanar (més aviat va desitjar) que els funcionaris de serveis en frontera evolucionessin per a acostar els seus criteris als dels seus col·legues comunitaris i va tancar amb un comentari, gairebé en veu baixa, però demolidor: “Barcelona no és el port de Mercabarna”.
El que això escriu, secunda de tot cor aquest desig del Sr. Llobet.
Víctor Rubio
PS. Em diuen que, per a la gran majoria de musulmans, orgullosos defensors de la seva religió, els talibans s’adscriuen en el que ells diuen “l’Islam antipàtic”. Qui fa que Barcelona sigui un port antipàtic?