La diferència entre ser útil i ser utilitzat rau en el fet que ser útil és aportar de manera genuïna i desinteressada al benestar dels altres, com a expressió d’amor i solidaritat, mentre que ser utilitzat reflecteix interès egoista i aprofitament, soscavant l’autenticitat de les nostres relacions.
D’altra banda, ser utilitzat és una experiència dolorosa i descoratjadora. Quan algú ens utilitza, les nostres accions i esforços són vistos, únicament, com a mitjans per a un fi egoista. En aquestes situacions, l’estima i l’afecte que rebem són condicionals i desapareixen tan aviat com deixem de ser útils per als interessos de la persona.
Reflexionar sobre aquesta distinció ens desafia a ser conscients de les nostres pròpies accions i a assegurar-nos que no estem utilitzant els altres per a les nostres pròpies finalitats.
La veritable connexió humana es construeix sobre la base del respecte, l’empatia i l’amor incondicional on ser útil és un acte de generositat i no una eina de manipulació.
Aprendre a distingir-ho és una forma de cuidar el nostre valor i la nostra pau interior.
Ser útil et dona valor. Ser utilitzat t’ho treu.
Ajuda, però no et deixis fer servir.
Ser útil neix de l’amor. Ser utilitzat, de l’abús.
No és egoisme posar límits, és amor propi.
Dona, però no fins a buidar-te.
Ser útil et fa créixer.
Ser utilitzat t’apaga.
Ajudar és bonic, però no quan et perds en l’intent.
Troba el cor, no per obligació.
Posar límits no és egoisme, és amor propi.