El temps no existeix, allò que existeix és la vida. Perdre el temps és perdre la vida. El nostre temps fuig, s’evapora i no torna. El més valuós de la nostra vida, el temps, de vegades s’escapa inútilment per falta de previsió i eficàcia. Petits canvis en els nostres hàbits i una millor planificació ens ajudaran a estalviar temps per a després aprofitar o malbaratar al nostre gust.
No ens referim als moments de lleure, descans o vacances, sinó al que se’ns esfuma com a resultat d’oblits, distraccions, errors quotidians, fracàs, decidir i la manca de planificació o organització.
No està de més fer un petit recompte del temps que guanyaríem si donéssim prioritat a allò important sobre allò urgent, ens organitzéssim millor si estiguéssim més atents al que fem.
Els dies passen volant, i tot va bé fins que un dia ens parem, mirem al nostre voltant i veiem que alguna cosa ha passat durant el camí, del que no ens hem adonat i que ha donat lloc a vèncer a la nostra vida.
Estem col·lapsats, no arribem a la majoria de les coses que hem de fer, vivim en un estrès permanent per falta de temps i no ens adonem de la situació tan dura que estem travessant.
Els dies no ens donen més de si mateix i sentim que hem perdut l’impuls inicial que teníem. El temps no es perd, es desaprofita. El temps és l’únic tresor que no es pot desar: Sempre s’ha de gastar.
El pagament el fem cada dia al mateix preu, una altra cosa és que es paguin coses que no siguin valuoses per a nosaltres.
Però com deia el savi: “Neci és aquell que confon el preu amb el valor”. Aprofitem millor el nostre temps, que passa sense adonar-nos-en.