Presentació del llibre “Olor de Sofre”, de la filòloga i escriptora Roser Porta

Teresa Ventura

El passat dia 10 d’abril es va presentar el llibre titulat “Olor de sofre” i subtitulat “El Centre Cultural d’Andorra i els límits de la llibertat als anys setanta”. L’esdeveniment va omplir la sala d’actes de l’actual Centre Cultural la Llacuna a Andorra la Vella. L’autora, la filòloga i escriptora, Roser Porta, va estar acompanyada de l’última persona que havia presidit aquella antiga entitat, Xavier Rebés, i que juntament amb la Fina Font havien estat els ideòlegs de recuperar la memòria de les activitats culturals i socials del país a l’entorn dels anys setanta.

Així que un bon dia, reunits amb altres companys del mateix entorn, varen decidir d’encarregar aquest llibre, abans que aquella noble institució, caigués en l’oblit. Varen destacar la gran aportació del president Jordi Sasplugas, un intel·lectual progressista que va saber crear una mena de fòrum on es compartien activitats culturals, però també socials sota el nom de “Centre Cultural d’Andorra”.

El Centre també va crear el seu propi cineclub i convidava a venir a Andorra molts personatges de les diverses disciplines culturals com Víctor Mora, el qual juntament amb Lluís Capdevila va escriure el llibret de la sarsuela catalana “Cançó d’amor i de guerra”.

Així que la Roser Porta va rebre l’encàrrec de posar negre sobre blanc la recuperació de la història del que va ser un centre de cultura molt important en la dècada dels setanta i va iniciar un acurat estudi dels materials per a aquest gran projecte dins la línia de la memòria col·lectiva.

Mitjançant nombroses entrevistes als joves dels setanta, ara ja bastant grandets, la també periodista, ha culminat amb èxit un projecte que li ha comportat molta feina tant a nivell de les entrevistes a més de 20 persones, fins a la recerca en arxius i a l’hemeroteca, i que la Roser Porta ha culminat amb èxit literari i també personal.

Obre el llibre un fragment de l’entrevista al Sergi Mas i Balaguer que diu: ”Escriure la història d’Andorra és molt difícil: gent que entra, gent que se’n va… No hi ha continuïtat. I repassar els anys setanta es complicat, érem quatre gats i cadascú tenia la seva guerra. (Sergi Mas, entrevista 12 de maig de 2016).

Un treball de més de dos-centes pàgines que es va iniciar fa algun temps, però que ha comportat una ingent tasca de recerca, primer als arxius i, en segon lloc, a l’hemeroteca on per cert i mercès al periodistes de l’època, molts de l’antic “Poble Andorrà”. El llibre que ara veu la llum, té l’objectiu de formar part de la història cultural d’aquells anys i perquè no quedi a l’oblit la gran aportació d’aquells homes i dones dels anys setanta que ens han precedit. És una valuosa informació d’una etapa cultural andorrana que molts desconeixíem.

En el llibre “Olor de Sofre”, l’autora ens aporta dades i documents a partir de la primera assemblea de l’entitat que ha trobat al “Poble Andorrà, de 25 de març de 1975” i del primers membres amb Josep Tomàs Roca, Joan Puig, Olga Roca i Jordi Sasplugas que més tard en seria el president. Fins i tot hi ha una fotografia antiga del Joan Sasplugas i la Magda Mateu als anys 40. També ens situa la vida a l’entorn de l’Hotel Mirador, que al seu dia constituïa un indret de trobada per a molts exiliats catalans, la majoria intel·lectuals.

Precisament l’Hotel Mirador va servir de plató per al rodatge d’“Andorra ou les homes d’Aran” basat en la novel.la homònima d’Isabelle Sandy (1884 – 1975). Al Mirador, segons el llibre, s’hi reuniren personatges com el Dr. Antoni Vilanova i Bartumeu Rebés també per a jugar a cartes. L’historiador i exministre de cultura Pere Canturri i Montanya (1935 – 2015) entre altres més de dotze llibres, al seu dia en va escriure un llibret titulat “Records de l’Hotel Mirador”.

Per cert, al “Fons Jean Claude Chevalier” de l’Arxiu Nacional, hi ha una fotografia d’Isabelle Sandy a la Plaça Príncep Benlloc datada l’any 1934 quan era molt jove.

La Casa Guillemó també era l’epicentre cultural, segons l’autora, ja que el mecenes Bartomeu Rebés hi reunia molts Intel·lectuals entre ells els músics germans Claret. Però, el llibre també parla de la llibertat d’expressió i de la censura franquista que també s’estengué per Andorra.

També explica la detenció d’Antoni Morell i Mora (1941 – 2020) a la frontera i de la citació a Joan Burgués quan organitzava les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Burgués es va reunir amb el Veguer Episcopal, Francesc Badia, amb Julià Reig i amb el notari Marc Vila (ACS). Això era motivat per la catalanitat d’aquestes trobades que reuniren a molts catalans a les celebracions culturals a Andorra, on el català ha estat sempre la llengua oficial del país.

Roser Porta, en la presentació, acompanyada com hem dit abans de Xavier Rebés, també responsable d’Editorial Andorra, i en una formula molt interesant d’entrevista al que havia estat l’últim president del “Centre Cultural d’Andorra ”el qual va insistir en que no es va pas cremar, sinó que es varen veure abocats a retirar-se. Va ser un moment de joventut que no es va saber comprendre i el seu esperit revolucionari es va haver de rendir i va tancar aquella etapa culturalment i intel·lectual molt rica, que posteriorment donaria pas a les activitats promogudes pels comuns, que ocuparien, i de fet, ocupen aquell àmbit, però amb més recursos, tal com succeeix actualment.

La vetllada, que podríem definir com de memòria cultural, va estar molt ben organitzada per l’àrea de Cultura del Comú d’Andorra la Vella, i els nombrosos assistents vàrem gaudir també de l’aportació musical del pianista Toni Gibert, que va interpretar, entre d’altres, una cançó de Paco Ibáñez que ens situava en el temps i l’època en que es desenvolupa la trama del llibre presentat.

“Olor de sofre”, amb un títol suggerit per un dels membres del Centre Cultural d’Andorra, Josep Farràs, constitueix una lectura més que recomanada i una molt bona iniciativa dels nostres antecessors més immediats. Amb el plus de que ens arriba a través de la ploma d’una autora de llarga trajectòria. Roser Porta ha compaginat l’estudi i la divulgació, amb el periodisme i la recerca.

Entre els seus llibres publicats, s’ha de destacar “Mercè Rodoreda i l’humor. 1931 – 1936”, publicat l’any 2006, “Les primeres novel·les, el periodisme i la polèmica”, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2007. “Mercè Rodoreda i Coll de Nargó (2008), “Andorrans als camps de concentració nazis”, juntament amb Jorge Cebrian (2009) i “Andorra Literària, rutes de novel.la” (2018), aquest últim amb la col·laboració del fotògraf Tony Lara (Editorial Andorra, 2018).

Finalment, voldria dir que l’autora, juntament amb Tony Lara van participar al seu dia, al programa “l’Autor i la seva obra”, organitzat per l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA) l’any 2019, presentats pel també escriptor Txema Diaz-Torrent, el qual també va formar part del programa esmentat (15 de maig de 2019) on alhora va ser presentat pel filòsof, escriptor i poeta Manel Gibert.

Presentació del llibre "Olor de sofre", de Roser Porta
Presentació del llibre “Olor de sofre”, de Roser Porta

Text i foto: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) i Secretària general de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA)

TOTES LES NOTÍCIES