Qui va dir que seria fàcil? Sempre trobarem pedres enmig del camí. On no arribi la motivació, que arribi la disciplina i la perseverança. Sempre cap endavant, sempre cap al teu objectiu.
A vegades lentament, quan puguis accelera i quan hagis d’aturar-te fes-ho. No tots ho aconsegueixen, és cert. Podràs pensar que la vida és injusta. No ho és. A vegades aconseguim el que volem i a vegades no.
El pitjor no és no aconseguir-ho, el pitjor és no intentar-ho. La il·lusió ens dona vida. Sense il·lusió només queda amargor. Dificultats sempre n’hi haurà en les teves metes. Saps? També n’hi ha en la vida.
Les pedres enmig del camí formen part d’ella. No deixis de creure en tu. No deixis de treballar intensament pel que vols. No deixis de somiar. Sobretot no permetis que una caiguda et frustri. Pots anomenar-ho pedra enmig del camí, caiguda, mala sort… Digues-li com vulguis. No importa si et desmotives.
Llavors aplica la perseverança. Aplica l’obligació. Utilitza el teu amor propi. Al final les dues cares de la moneda. Èxit o fracàs. El fracàs serà frustrant sense cap mena de dubte, el teu consol serà saber que vas fer tot el que vas poder.
Si és èxit, que no et pugi l’ego. Si és èxit serà perquè vas fer tot el que vas poder. Si fas sempre tot el que pots clar que el resultat no importa. Perquè fins on arriba la teva part, està tot fet.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.