A priori semblava una convocatòria que venia carregada de dubtes. No pel fons, ni per la finalitat de la mobilització que era, reclamar el dret de poder tenir un habitatge, que aquest sigui digne i, a més, que els treballadors no les passin magres per a pagar-lo. Aquest, per tant, no era el dubte. L’interrogant estava en com respondria la ciutadania en un vespre de tardor on se celebrava una tradició tan arrelada com la Castanyada i el nouvingut Halloween.
Doncs, la veritat, com sempre passa en les concentracions, hi ha un ball de xifres pel que fa als participants segons qui fa el recompte. Deixant això de banda, és incontestable que, per ser Andorra, la manifestació de gent que s’ha donat cita a la crida de DenunciAND ha estat més que significativa. Amb civisme, els centenars de persones -alguns diuen un miler, altres dues mil- han palesat la problemàtica de l’habitatge al Principat. Ho han fet de forma tranquil·la, però reclamant als polítics que la situació és insostenible, per manca d’oferta i pels preus coercitius que es demanen.
Aquest dimarts, s’ha cridat en format protesta, s’han exhibit alguns cartells reivindicatius i hi ha hagut consens entre els manifestants: Andorra té un problema i, aquest, afecta una necessitat tan bàsica com és la de tenir una llar en condicions on poder viure. Les queixes venen de lluny. A part que hi ha poca oferta en el mercat de lloguer, el que es pot trobar és prohibitiu per a la majoria de famílies.
La mobilització de la plataforma ciutadana, impulsada sota el paraigües de DenunciAND, coincideix curiosament amb el dia que s’han presentat els pressupostos de 2024, els quals, contemplen una significativa inversió en matèria d’habitatge.
No és per empatitzar amb la data de Tots Sants, ni amb el sinistre i terrorífic Halloween, però, tot i aplaudint les mesures de l’Administració, a aquestes alçades -entenguis temps de retard- i amb les urgències del país, el panorama sí que fa una mica de por, força por.