No podem permetre que la vida se’ns passi pensant en el què pensaran els altres, sense donar importància al que pensem nosaltres mateixos. Pot ser que et passi a tu, com possiblement a la major part de les persones que, a l’hora de prendre decisions, resoldre dubtes i qüestions, es tingui en gran valor l’opinió dels altres. Abans de decidir un canvi, penses en què diran els altres, què els semblarà, què farien i què esperen de tu.
En certa manera, en plantejar-nos aquestes qüestions el que estem fent és deixar que siguin altres persones les que decideixin per nosaltres. No us deixeu endur per l’opinió dels altres. Les normes, les creences socials i familiars ajuden a establir un camí, però en matèria d’aprendre a viure no hi ha un camí donat.
Com deia el poeta, “caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”, escoltar allò que les mares, germanes, amigues, fins i tot, fills o parelles pensen sobre el que nosaltres hem de triar, és positiu, ja que demostra que estem obertes a una altra mirada; però, viure d’acord amb les lleis dels altres és estressant, malaltís i poc intel·ligent.
La vida que tens et pertany, ningú no farà la feina per tu; acostuma’t a respectar-te en les teves eleccions, gust i manera d’estimar… És clar que, els qui t’estimen, donaran la seva opinió i hi seran per a recolzar-te quan ells creguin -des del seu punt de vista- que no vas per bon camí, però, accepta que és només “des del seu punt de vista”. Cap d’ells no té el dret de dir-te “com estimar, com patir, com viure”. Són experiències que moltes vegades ens comparteixen per a evitar-nos dolors. Tot i això, si necessites aprendre dels teus propis errors, fes-ho. No et quedis pensant com seria, actua!
Tingues per segur que cap ésser viu i, menys humà, actua per gust en contra de si mateix, encara que de vegades prenem decisions extremes. No permetis que les veus dels altres coartin el teu vol. Ets dona, ets un ésser creatiu, pots crear amb l’úter i l’intel·lecte, portes a la teva ànima una sensibilitat divina, confia en tu, i lluita pels teus somnis. Segur que són el millor que hi ha al teu camí.
A la teva vida només han de romandre les persones que creuen en tu i et mostren el seu suport. És possible que de vegades et sentis sola o no prou acompanyada. Tranquil·la, recorda que el que és valuós és envoltar-te de persones que siguin bones per a tots encara que siguin poques. Tota la vida és un procés d’aprenentatge i hi ha èxits que necessiten més d’un intent per part nostra per a assolir-llos.
A més, no tots jutjaran cada cosa que facis. Pensa en positiu i no analitzis massa les coses. De vegades també podem interpretar malament els comentaris.