Si ens parlen d’ocells pertanyents a la família dels troquílids, segurament, no sabrem a quines aus s’estan referint. Ara bé, si ens parlen dels colibrís (alguns també li diuen picaflor), llavors, segur que sabem de l’ocell que es tracta. Una espècie realment bonica, petita, però molt resistent. La velocitat de les seves ales és d’admirar. Veure’ls en acció, tot i les seves reduïdes dimensions és tot un espectacle de la natura.
Els colibríssón representats per uns 123 gèneres i unes 320 espècies. Les seves dimensions varien des de les d’un borinot (6 cm) a les d’una oreneta (22 cm). El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg. Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani.
Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes. El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors metàl·lics.
Són ocells molt actius. El seu vol, de tipus vibratori, és molt característic: les ales es mouen a una velocitat de 75 batements per segon, la qual cosa els permet de romandre immòbils en l’aire (especialment quan mengen) i de volar cap enrere quan els cal. S’alimenten del nèctar que xuclen de l’interior de les flors amb el bec i es mengen també els insectes que hi ha atrapats dins les secrecions florals. Habiten exclusivament al continent americà, des del Canadà fins al sud de l’Argentina, bé que és a les zones tropicals on hi ha la majoria d’espècies.
Anem a veure unes imatges que ens instruiran una mica més sobre aquesta espècie. Play al vídeo!