Viure amb una malaltia crònica és una lluita diària que la majoria no pot entendre. Per a aquells que la sofreixen vull que sàpiguen que la seva resiliència, la seva valentia i la seva capacitat per a continuar endavant són admirables. És normal sentir tristesa, frustració o cansament, però no hem de permetre que aquests sentiments ens defineixin. Som molt més que la malaltia. Som persones amb somnis, passions, alegries i la increïble capacitat de trobar bellesa i voluntat, fins i tot, en els dies més difícils. Per tant, recordar que la fortalesa no es troba només en la lluita, sinó en la capacitat d’aixecar-se una vegada i una altra.
Donem-nos permís per a descansar, per a cuidar-nos i per a celebrar cada petita victòria. Cada dia que t’aixeques, cada somriure que comparteixes, cada moment que gaudeixes és un acte de valentia i un triomf. No estàs sol en això, encara que a vegades ho puguis creure. I la teva vida, malgrat els desafiaments, està plena de valor i significat. No val la pena comparar-se amb els altres. El nostre camí és nostre i només nostre. Com caminar-lo, la forma en què gestionem la nostra salut, la nostra energia i les nostres emocions és una classe magistral de fortalesa. Som guerrers silenciosos, lliurant batalles que ningú més veu, i això ens fa increïblement poderosos. Acceptar els nostres límits, i descobrir una nova vida, és part de la pròpia vida.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.