Títol: L’ocell de les mentides
Escriptor/a: Mabena, Msuswa P.
Il·lustrador/a: Blankenaar, Dale
Traducció: Barrios, Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 32
Edat: Primers lectors
En Makambatxa s’avorreix perquè les seves germanes, que el titllen d’entremaliat, no volen jugar amb ell. És així com apareix l’ocell de les mentides, un ésser extraordinari i murri que temptarà el petit protagonista a fer malifetes i acusar les seves germanes de les conseqüències. Però… com diu la dita: als mentiders se’ls caça al vol!
Un relat de tint folklòric escrit i il·lustrat per un tàndem d’artistes sud-africans: l’acadèmic Msuswa P. Mabena i el premiat dissenyador Dale Blankenaar. El duet funciona a la perfecció, recollint la senzillesa més encantadora de l’oralitat i presentant-la amb un estil gràfic que traspua originalitat i tradició a la vegada. Blankenaar honra l’expressió artística de les amandebele —el poble originari de l’autor— escollint aspectes representatius de l’art mural tradicional i jugant amb formes geomètriques que es combinen, s’adhereixen, es confonen, es multipliquen i desapareixen.
Damunt les figures en blanc i negre plenes de ratlles, taques i la texturització dels cabells que sembla simular la tècnica de l’estampació, en destaca la claror dels colors de l’ocell de les mentides —groc, verd i rosa—, que s’utilitza per a identificar el personatge, però també per a avançar-nos successos i remarcar les malifetes. La representació de l’au, a través de formes combinatòries que s’amplien fins a cobrar dimensions inesperades i ocupar gran part de la doble pàgina, és suggeridora i simbòlica, tot un encert visual i metafòric que es reafirma en una disposició dels elements molt ben pensada, gairebé poètica.
Amb tot, sorprenen els requadres negres de text en les planes de fons fosc, que em fan dubtar si es tracta d’un error d’impressió o d’una elecció conscient, però que, a parer meu, embruten un xic una experiència visual que, per la resta, és impecable.
L’editorial afegeix al final un text clar i interessant sobre la nació ndebele del sud, remarcant fets històrics i explicant com, a través de dibuixos abstractes, les dones del poble amagaven missatges secrets que els seus opressors no podien discernir. Aquesta informació amplia el significat del projecte i ens recorda que l’art ha estat, és i serà una de les eines més potents d’expressió, resistència i identitat.
Mònica C. Vidal / Clijcat / Faristol