Les papallones d’Andorra també pateixen el canvi climàtic

Un exemplar de coure violeta (Lycaena helle). Foto: Wikipedia
Un exemplar de coure violeta (Lycaena helle). Foto: Wikipedia

Aquest passat mes de juliol una vintena de persones van participar a la sortida divulgativa sobre papallones diürnes; activitat que organitza anualment Andorra Recerca + Innovació (AR+I) amb la col·laboració d’especialistes de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Enguany, la sortida va transcórrer pels diferents prats dels Planells de Mereig, envoltats per boscos de pi negre.

Al llarg de la jornada es van poder identificar prop d’una trentena d’espècies diferents, entre les que es destaca la papallona reina (Papilio machaon), l’atalanta (Vanesa atalanta), la muntanyesa de les molleres (Erebia oeme) o el cobalt (Cyaniris semiargus), entre d’altres. També es van explicar diferents aspectes de la biologia i fenologia d’aquests insectes, així com la seva importància com a pol·linitzadors.

Les papallones són insectes considerats bioindicadors, el que vol dir que són molt susceptibles als canvis ambientals. D’aquí rau l’interès de molts projectes d’arreu del món d’incloure l’estudi de les papallones com un element més per a determinar l’estat de salut dels diferents hàbitats i dels insectes en general.

A Andorra, des de l’any 2005, s’està duent a terme el projecte BMSAnd (Andorran Butterfly Monitoring Scheme), un estudi que utilitza una metodologia concreta, original d’Anglaterra, i que està instaurada en la majoria de països europeus. Aquest fet propicia que les dades siguin homogènies i permeti realitzar estudis d’àmbit europeu.

Recentment, l’eBMS (European Butterfly Monitoring Scheme), que és l’entitat que recull i analitza les dades de tots els països participants, va publicar un informe sobre l’índex de papallones en zones de prats, el qual explicava que des de l’any 1990 fins el 2020 les papallones d’aquest ambient han sofert un declivi del 36% arreu d’Europa i on també es destaca que en els darrers 10 anys aquest procés s’ha accentuat.

A nivell andorrà, el projecte BMSAnd permet conèixer quina és la diversitat de papallones diürnes que té el país. Amb 17 anys de dades, es pot començar a establir quina tendència mostren les diferents poblacions de papallones a Andorra. Segons el darrer informe, el qual fa referència a les dades recollides fins l’any 2022, conclou que de 42 espècies analitzades (amb suficients dades per a ser analitzades), un  31% de les espècies mostren signes positius, és a dir de creixement de les seves poblacions. En canvi un 69% mostren tendències negatives. Aquests valors, al contrari del que inicialment es pensava, són molt similars als que ens mostren estudis realitzats per a la regió més mediterrània, la qual mostrava signes de més fragilitat.

Les principals causes que apunten a aquesta davallada de papallones s’atribueixen als efectes del canvi climàtic, sobretot a l’augment dels períodes de sequera. També a l’augment i densificació de les zones boscoses, en detriment de les zones més obertes d’arbustos i prats. A nivell europeu, una de les causes que s’afegeix a les dues anteriorment esmentades és la intensificació de l’agricultura i ramaderia intensiva.

Sens dubte, la manera d’intentar revertir la situació, no només per a les papallones, és mitjançant l’aplicació de mesures a nivell global per a aturar el canvi climàtic i al canvi d’usos del sòl, com el creixement del bosc sense una gestió adequada i l’augment de les zones urbanes.

En un àmbit més concret de les papallones a Andorra, caldrà continuar estudiant-les per a conèixer les seves tendències poblacionals i al mateix temps, tirar endavant els plans de conservació que hi ha previst implantar els propers anys per tal de protegir aquelles espècies de papallones considerades en perill, com per exemple el coure violeta (Lycaena helle) o la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), entre d’altres.

TOTES LES NOTÍCIES