
La proximitat i la rapidesa en les gestions són dos dels aspectes que els ciutadans de l’Alt Pirineu més valoren en el tracte que tenen amb l’administració. Aquesta és una de les bases que van promoure la creació de les entitats municipals descentralitzades (EMD) dins d’un municipi. A Catalunya, n’hi ha 65, la majoria de les quals concentrades a l’Alt Pirineu i l’Aran. El president de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, Josep Puig, reclama que la Generalitat impulsin una normativa que reguli el seu funcionament a Catalunya, com ja passa en altres comunitats autònomes.
La demarcació de Lleida concentra 54 de les 65 entitats catalanes. A les comarques de Tarragona n’hi ha 6, a les de Barcelona 4 i a les de Girona 1. La mitjana de població es troba en els 460 habitants, però n’hi ha quatre que superen els 3.000 habitants, entre les quals Valldoreix i Jesús. A l‘Alt Urgell hi ha EMD a Castellbò, Asnurri, Bescaran, Os de Civís, Sant Joan Fumat, la Guàrdia d’Ares, Josa de Cadí, Arcavell-La Farga de Moles, Ars, Civís i Taús.
Són zones habitades que per motius singulars, sigui per volum de població o per distància física amb el nucli al qual pertanyen, reclamen el dret a poder tenir entitat jurídica pròpia. A partir dels convenis de constitució a què s’arriba amb el municipi del qual formen part, assumeixen competències i reben recursos. Entre d’altres, les EMD s’ocupen de la vigilància de preservació del seu patrimoni, de l’enllumenat, el manteniment de l’espai públic i la promoció d’esdeveniments culturals i esportius. Però l’acord establert en la constitució amb el municipi pot comportar altres atribucions.
“De no tenir res o ser un barri a ser una EMD hi ha una diferència abismal, perquè podem generar i gestionar els recursos, però a més per al veí suposa tenir un lloc proper per a fer gestions o obtenir permisos d’obres, per exemple”, explica Josep Puig, president de l’EMD de Valldoreix i de l’Agrupació d’EMDs de Catalunya, entitat que permet una coordinació entre ells i defensar els seus interessos. Puig admet que és fonamental tenir una bona relació entre l’EMD i l’ajuntament de la localitat, independentment del color polític, per a garantir una bona entesa pel que fa a l’aportació de serveis dels quals es depèn del municipi, com ara la seguretat o la recollida d’escombraries.
A diferència d’altres comunitats autònomes, a Catalunya no es disposa d’una llei que reguli les EMD, i per això l’agrupació que les representa vol que la Generalitat impulsin la regulació del seu funcionament. “A més, segons la llei, a partir dels 10.000 habitants es podria sol·licitar ser municipi, però està per a veure si en un futur pròxim és així”, explica Puig, que veu com els increments de població apropen alguna de les EMD catalanes, com la de Valldoreix, a aquest llindar. La llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), a més, priva a les noves EMD gaudir de personalitat jurídica pròpia o a tenir una presidència, a la vegada que no poden accedir a certs recursos externs.
Aquests aspectes consideren que van en detriment dels nuclis de població que volen tenir entitat pròpia: “Sempre defensarem que les EMD són l’administració més propera al ciutadà i que permeten oferir serveis de manera més directa i persona.
Com es tria el president d’una EMD?
Les EMD no tenen alcalde, sinó president. La seva elecció es fa el mateix dia en què se celebren eleccions municipals, però no s’escull una formació, sinó a la persona que es vol com a president, amb un sistema de doble urna. L’escollit assumeix el càrrec durant els següents 4 anys sense possibilitat que se li pugui presentar una moció de censura. Cada entitat disposa d’un plenari, que el configuren el president, escollit per sufragi universal directe, i les vocalies, nomenades pels partits en funció dels resultats de les eleccions municipals.
Des de Jesús, Ferrando veu “incomprensible i estrany” que el president d’una EMD pugui trobar-se un equip de govern amb qui no comparteixi la mateixa visió política. I per això també reitera la necessitat de revisar el marc normatiu actual.