Aquest passat dimarts, dia 1, va començar l’agost, el vuitè mes de l’any. Amb aquest nou mes també comencen noves expectatives, nous somnis. Cada dia és una nova oportunitat per a tornar a començar i, amb l’arribada d’agost, també més relaxació. Un cop entrat ja l’agost, i amb molts despatxos pràcticament buits, ha arribat un moment clau per a la reflexió.
Hi ha més temps lliure que durant la resta de l’any, amb ganes d’arribar aviat a casa per la calor excessiva del carrer. Dates per a disposar de més temps del que és habitual per a la lectura, a més de més d’oportunitats per a estar en contacte i conviure amb gent diferent del que és habitual. Sobretot és un espai, un moment dedicat a la família, i també als amics.
Són dates per a sortir d’hora, a caminar pel matí, ja sigui pel carrer o per la vora de la platja amb tota la seva esplendor, la seva magnífica calma que ens transmet relaxació i tranquil·litat. Que bonic també i que agradable és asseure’s en caure el sol per a contemplar l’ascens de la lluna en el cel estiuenc, sense núvols, en calma, apagada ja l’ardorosa calor del migdia i de la tarda.
Des de petita, l’agost sempre m’ha semblat el mes més llarg de l’any i n’estic convençuda. Tot i això, crec, personalment, que se’m fa llarg perquè el juliol té 31 dies i l’agost també. Sempre és rebut amb una gran il·lusió, doncs, a tu, t’han triat com mes de vacances.
Quin gest tan generós en brindar-nos la teva calor, això és una cosa molt bonica, que m’omple de vigor. El mes de fruites i flors, praderies que vesteixes amb els més bells colors. Afortunada em sento, agost, un mes estimat per molts, ets el més escollit.
Vostès que opinen?