La zona de confort és una manera de pensar i ser, es caracteritza per l’esforç invertit a aconseguir l’estil de vida desitjat. No importa el lloc on vius perquè és el sentiment d´alegria d’haver aconseguit el teu objectiu. Amb això vull dir que no té res a veure ni amb el teu barri, ciutat, país, lloc de treball, etc. sinó, amb la manera d’interpretar les experiències viscudes en aquests indrets. Per això la zona de confort mai ha de ser abandonada, més aviat has d’ampliar-la, adquirir nous coneixements per a millorar o substituir els que ja tens.

És una zona flexible i emmotllable, s’adapta a les teves circumstàncies personals perquè és la teva manera d’interpretar la realitat. Si només canvies el lloc, en poc temps tornaràs a tenir aquesta zona de confort i amb ella tornarà la teva insatisfacció personal i voldràs tornar a canviar-la, mai serà suficient. Igualment, per molt que canviïs de lloc, si no canvies la teva manera de pensar, els sentiments sorgits seran exactament els mateixos, t’acompanyaran sempre. La zona de confort està composta per les teves idees, il·lusions i la teva capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies, com poden ser un canvi de residència, de treball, de parella sentimental, etc.

T’estic parlant del valor a actuar, de les ganes de superació personal, de transformar els pensaments en actes. Saps que el teu estil de vida ha arribat al seu punt final i en vols un altre diferent o millor i actues en conseqüència però controlant els riscos, no vas a cegues. Mai et llençaries d’un avió en ple vol sense paracaigudes per molt que t’agradi l’aventura. Doncs això és igual, et vas guiant pels coneixements que has adquirit i millores amb els quals vas sumant.

Això és el que diferència a les persones que estan bé en qualsevol lloc de les quals mai ho estan, encara que tinguin tot el necessari. En altres paraules, el problema no és la zona, són les seves pors al canvi.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri