La tradició dels ous de Pasqua és un costum que es remunta a molts segles enrere i que té les seves arrels en diverses cultures antigues. En l’actualitat, aquesta tradició se celebra a tot el món i és considerada un símbol de la resurrecció de Crist, el renaixement i la fertilitat.
Orígens
Un dels orígens més antics dels ous de Pasqua es troba en l’antiga Pèrsia, on se celebrava l’arribada de l’equinocci de primavera amb un festival anomenat “Nowruz”. Durant aquest festival, els ous eren decorats i regalats com a símbol de la fertilitat i la vida nova.
Els antics egipcis també utilitzaven els ous en les seves cerimònies religioses, on es creia que representaven la vida eterna. Els ous eren decorats amb colors brillants i s’oferien com a ofrenes als déus.
A Europa, la tradició dels ous de Pasqua es remunta al segle XIII. Els cristians ortodoxos russos, per exemple, decoraven ous durant la Setmana Santa i els hi regalaven als seus amics i familiars com a símbol de la resurrecció de Crist. A més, l’ou també simbolitza la fertilitat i la renovació.
Durant la primavera, la naturalesa es desperta després de l’hivern i les plantes i animals comencen a créixer i reproduir-se de nou. L’ou, com a símbol de la vida i la fertilitat, es converteix en un símbol adequat per a la celebració de la primavera i la Pasqua.
El costum d’amagar ous decorats en la naturalesa es va originar a Alemanya, on es creia que els conills ponien en els camps perquè els nens els busquessin durant la primavera. Aquesta tradició es va estendre ràpidament per tota Europa i, amb el temps, es va convertir en una part integral de la celebració de Pasqua.