S’entendrà pel terme “tortura” tot acte pel qual s’infligeixin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, ja siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir d’ella o d’un tercer informació o una confessió, de castigar-per un acte que hagi comès, o se sospiti que ha comès, o d’intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan aquests dolors o sofriments siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions públiques, a instigació seva, o amb el seu consentiment o aquiescència. No es consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que siguin inherents o incidentals a aquestes.
La tortura sol tenir lloc en les ombres. De fet, molts governs dediquen més esforç a negar o encobrir les tortures que a investigar detalladament les denúncies.
La tortura és una d’aquelles marques que la societat no només no ha aconseguit eradicar sinó que fins i tot es perfecciona i s’adapta a la modernitat dels temps. Es perfeccionen els mètodes perquè, com és sabut, avui hi ha sistemes tan avançats de tortura que no deixen empremta, al menys empremta física, però sobretot, i el que és més greu, es perfeccionen els arguments i les raons per encobrir el seu ús i fins i tot per justificar-la. Està justificat torturar per esbrinar on s’ha col·locat la bomba o on està tancada la víctima de segrest?, constantment es plantegen directament o indirectament aquest tipus de qüestions tractant a més de confondre les respostes morals i jurídiques.
Però també, i especialment, cal denunciar pràctiques que s’han d’eradicar com les consistents en desqualificar o criminalitzar l’actuació de persones o col·lectius que denuncien les tortures i maltractaments; si no existís la incomunicació de detinguts, si els interrogatoris es realitzessin amb llum i taquígrafs, és a dir, si poguessin ser gravats, si hagués sempre dret a l’entrevista privada amb advocat de confiança, si es pogués triar també metge de confiança i els familiars poguessin visitar els detinguts i, per descomptat, si es pogués saber en tot moment on es troben detinguts, si no s’obstruïssin les investigacions sobre maltractaments ni es concedissin tants indults a les persones condemnades per tortura, potser no tindríem motius per sospitar de l’Estat , perquè si existeix el dret constitucionalment reconegut a no declarar contra un mateix ni confessar-se culpable, per què existeixen totes aquestes mesures?
Pensem també en les presons i la situació en altres centres on les persones romanen privades de llibertat de moviment; per exemple, els centres de detenció de les persones migrants. Diàriament, els problemes estructurals que enfronten la major part d’aquests centres a tota la regió de manera més urgent i vulneren els seus drets humans i els generen un dany i sofriment que podríem qualificar com a tortura: l’aglomeració és una constant, la mala alimentació, la manca de subministraments mèdics i d’higiene, els sistemes de ventilació que fomenten la propagació de malalties transmeses per l’aire, són alguns dels problemes que hem vist que ocorren en gairebé totes les presons.
Cal tenir en compte que la prohibició de la tortura i d’altres tractaments cruels, inhumans o degradants no pot ser anul·lada ni tan sols en circumstàncies d’emergència.
Es diu també, que tota persona té dret a que es respecti la dignitat inseparable a la seva condició d’ésser humà i al reconeixement de la seva situació jurídica.