La saviesa té molt a veure amb l’ètica, la moral i la filosofia. La saviesa, en el món particular de les persones grans, crec, que no totes han de ser sàvies necessàriament, per la qual cosa no totes les persones sàvies són persones d’edat. La saviesa és, per tant, un privilegi que tenen totes les persones grans.
Simplement pel fet evident d’haver viscut molt de temps i comptar al seu darrere amb moltes experiències i vivències, això, ho transmeten als més joves, els quals, llavors, saben apreciar les coses de la vida en el seu just valor. Per això, també, se les poden anomenar persones dotades. Han viscut, en el seu camí, moments traumàtics, amb patiments als quals han hagut de sobreviure.
Sigui com sigui, viure i envellir amb saviesa és una de les metes que hauríem de perseguir i assolir els éssers humans en aquest món, entenent que quan hem de posar més a prova la nostra saviesa és en les situacions negatives i tempestuoses.
En aquest món actual manca molta saviesa, sobretot una saviesa constituïda per grans valors. Crec que el món va massa de pressa i, per això, costa tant assolir un bon nivell de coneixements, tant a nivell individual com de col·lectivitat. Molts de nosaltres ens preguntem encara, on és la saviesa i com aconseguir-la?
La meva opinió és que, en realitat, la saviesa caldria buscar-la i trobar-la en les persones sàvies (moltes són persones grans), en els llibres, en l’experiència, en la meditació, en l’interior d’un mateix, en el silenci, en la pau, en l’amor, en la serenitat, en el contacte amb la natura i, fins i tot, en la desgràcia i el fracàs.
I, en aquest sentit, el món i les experiències que aporten la gent gran poden contribuir a trobar i exercir la saviesa. Saber envellir és la més gran de les savieses i un dels capítols més difícils del gran art de viure.