La increïble adaptació de l’os bru davant la pèrdua d’hàbitat per l’ésser humà i el canvi climàtic

L’os bru és una de les espècies més emblemàtiques de l’hemisferi nord i ha demostrat una capacitat d’adaptació sorprenent davant la pressió creixent que exerceixen els éssers humans sobre el seu hàbitat natural, així com davant els efectes del canvi climàtic. La desforestació, l’expansió urbana i les activitats agrícoles han fragmentat els seus territoris tradicionals, obligant aquests animals a modificar els patrons de moviment i alimentació. Tot i que això incrementa el risc de conflictes amb les comunitats, també evidencia la resiliència de l’espècie.

Com s’adapta l’os bru als reptes que posa l’ésser humà i l’emergència climàtica?

Una investigació internacional, liderada per la Universitat La Sapienza de Roma i amb la participació d’Andrés Ordiz, del grup ADIBECO (Comportament, conservació i diversitat animal) de la Universitat de Lleó (Ule), ha revelat que els ossos marrons europeus podrien estar aconseguint un límit en la capacitat d’adaptació conductual davant la creixent invasió humana i l’augment de les temperatures.

L’estudi, publicat a mitjans del mes de juliol a la revista ‘Ecography’ després d’analitzar més de sis milions de registres GPS de 139 ossos a Europa i Amèrica del Nord, alerta sobre les conseqüències ecològiques de la urbanització i el canvi climàtic als grans carnívors.

La pressió de l’home, l’entorn i la pujada de les temperatures

El treball, desenvolupat entre el 2004 i el 2022, compara els ritmes d’activitat diària de sis poblacions d’ossos marrons —incloses les del nord d’Espanya— amb els exemplars del Gran Ecosistema de Yellowstone, als Estats Units. Utilitzant models bayesians avançats, els investigadors han avaluat com l’activitat diürna, crepuscular i nocturna dels ossos es veu afectada per tres factors clau: la pressió humana, la productivitat primària de l’entorn i la temperatura màxima diària.

Els resultats mostren que, encara que totes les poblacions presenten un patró bimodal d’activitat —amb pics al clarejar i al capvespre—, els ossos europeus tendeixen a ser més nocturns que els seus homòlegs nord-americans. Aquesta tendència s’accentua en regions amb més densitat humana, com els Apenins italians o els Pindos Dinàrics a Croàcia i Sèrbia, on els ossos han modificat els seus hàbits per a evitar el contacte amb les persones.

Tot i això, l’estudi adverteix que aquesta estratègia de segregació temporal podria tenir un cost fisiològic. “La nocturnitat forçada pot entrar en conflicte amb els ritmes circadians naturals de l’os, afectant-ne la termoregulació, l’eficiència alimentària i la reproducció”, expliquen els autors de l’estudi. “Les nostres dades suggereixen que els ossos europeus estan a prop d’un llindar de plasticitat conductual, cosa que limita la seva capacitat d’adaptació a noves pertorbacions ambientals”, indiquen.

Paradoxalment, els ossos de Yellowstone, que habiten en un entorn més pristi, van mostrar més capacitat d’ajust davant la pressió humana, augmentant significativament la seva activitat nocturna durant els mesos de més afluència turística. Aquesta flexibilitat, segons els autors, podria ser perquè els seus patrons d’activitat ja no estan condicionats per una exposició constant a la presència humana, com passa a Europa.

Relació entre la dieta estacional i la productivitat de l’hàbitat

Una altra troballa rellevant de l’estudi és la relació entre la dieta estacional i la productivitat de l’hàbitat. A la tardor, durant la hiperfàgia -fase d’alimentació intensiva prèvia a la hibernació-, els ossos del sud d’Europa augmenten la seva activitat en zones d’alta vegetació per a recol·lectar fruits secs, mentre que els del nord, que s’alimenten principalment de baies, prefereixen àrees més obertes amb menys densitat vegetal.

Pel que fa a l’impacte de la calor, els investigadors van observar que les altes temperatures estivals redueixen l’activitat diürna dels ossos europeus, sense que aquesta es compensi amb un augment nocturn, cosa que podria afectar-ne el balanç energètic. En canvi, els ossos de Yellowstone sí que modifiquen els seus horaris per a evitar l’estrès tèrmic, cosa que reforça la hipòtesi d’una capacitat adaptativa més gran en entorns menys antropitzats.

La investigació, que ha comptat amb el suport d’institucions de Croàcia, els Estats Units, Suècia, Noruega i Espanya, subratlla la importància de considerar els ritmes d’activitat animal en les estratègies de conservació. «La coexistència entre humans i grans carnívors exigeix ​​entendre no només on viuen, sinó quan estan actius», conclouen.

Aquest estudi s’emmarca en els esforços internacionals per a frenar la pèrdua de biodiversitat abans del 2050, tal com estableix el Marc Mundial de la Diversitat Biològica. Les seves conclusions podrien ser clau per a dissenyar polítiques de gestió del territori que afavoreixin la supervivència d’espècies emblemàtiques com l’os bru en un món cada cop més càlid i urbanitzat.

Aquesta capacitat d’ajustament, però, no garanteix la seva supervivència a llarg termini si no s’implementen mesures de conservació eficaces. La coexistència entre humans i ossos requereix corredors biològics segurs, maneig responsable de residus i polítiques que mitiguin l’impacte climàtic. S’estima que al món queden uns 200.000 ossos marrons (la meitat a Rússia).

Per Ecoticias