El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat ha aprovat un contracte d’emergència per a vacunar del virus de la llengua blava la totalitat el sector oví i boví de llet, per un import d’1.270.500 euros. Segons l’executiu, amb la propagació de la malaltia les darreres setmanes han constatat un “risc elevat” per a Catalunya, sobretot de cara a aquest començament de primavera.
Això podria afectar, principalment, espècies més sensibles a la infecció per aquest serotip com són el sector oví i boví de llet, si bé han volgut deixar clar que aquesta situació no afecta el consum de llet i carn, perquè no es transmet mai a humans sinó d’animal a animal.
Des de la Generalitat han detallat que el Ministeri d’Agricultura té previst declarar tot l’Estat espanyol com a “territori afectat pels serotips 1, 3, 4 i 8” i que, tot i això, seguirà autoritzant la llibertat de moviment de tot el bestiar sempre que els animals no mostrin cap simptomatologia. D’aquesta manera, i responent a les demandes del sector, es permetrà el moviment d’animals bovins i ovins des d’altres estats membres de la Unió Europea amb destí al territori peninsular i dins d’aquest.
Davant d’aquest nou escenari de perill, el Departament català d’Agricultura ha prioritzat la vacunació del serotip 3 per a l’oví i boví de llet, perquè “són les espècies que poden patir unes afectacions més greus”. En canvi, asseguren, el sector boví d’engreix “no pateix la malaltia derivada d’aquest serotip”. El Govern també ha anunciat que ha assumit el cost de la compra de les vacunes, que es posaran durant aquest 2025.
I sobre el temor a una afectació per consum, des d’Agricultura han volgut subratllar que la llengua blava “és una malaltia vírica que afecta remugants domèstics i salvatges, i que es transmet d’animal a animal a través d’un vector i no per contacte directe”. Per tant, no pot afectar els humans ni el consum de carn i llet per part d’aquests. Concretament, es transmet mitjançant algunes espècies d’insectes del gènere Culicoides però, reiteren, “no pot passar en cap cas a les persones”.
UP recorda que la UE i l’Estat espanyol recomanen la vacunació voluntària
Sobre aquest anunci, aquest divendres mateix Unió de Pagesos ha qüestionat la intenció que la vacunació sigui obligatòria per a tot el bestiar d’oví i boví de llet. Creuen que “aquesta decisió és contrària a les polítiques que es duen a terme a la resta dels països de la Unió Europea i a l’Estat espanyol mateix”, que “estableix clarament la voluntarietat de la vacunació de les espècies sensibles i la flexibilització de moviments d’animals. Segons UP, “el Govern hauria hagut d’obrir una taula de diàleg amb les organitzacions agràries a l’hora d’impulsar unes mesures que afecten els ramaders i que no responen als interessos del sector”.
El sindicat remarca que no està en contra de vacunar contra la llengua blava sinó de l’obligatorietat, “ja que la voluntarietat permet que totes les explotacions amb espècies sensibles al virus de la malaltia tinguin l’opció de vacunar els seus animals, i de no fer-ho en els casos dels més sensibles als efectes adversos de la vacuna (avortaments, baixes i altres problemes reproductius)”.
Unió de Pagesos també adverteix que la proposta de resolució del Departament no estableix compensacions per als casos d’afectacions per efectes adversos de la vacunació ni un criteri clar per a avaluar-les. En aquest sentit, l’experiència del ramader és que quan comunica les afectacions després de l’aplicació de la vacuna la resposta és que no es pot justificar la causa d’afectació pels efectes de la vacuna; per tant, està obligat a vacunar però no pot rebre una compensació.
A més a més, a la reunió exclusivament informativa amb el sector, el passat 24 de febrer, el Departament va comunicar que obligaria a vacunar, però que només finançaria les vacunes i aplicacions en el cas d’alguns sectors, fet que, afirmen, “suposa una discriminació per a la resta”. Els ramaders conclouen que són “els professionals i principals interessats en protegir els seus animals, si disposen de la informació i eines necessàries per a fer-ho, i amb els veterinaris de confiança estableixen les mesures que consideren més idònies per als seus ramats”.