La síndrome d’Anton-Babinski, també coneguda com a ceguesa cortical amb anosognòsia, és una rara condició neurològica que provoca que les persones afectades siguin cegues, però no siguin conscients de la seva ceguesa, és a dir que mantenen la convicció que poden veure perfectament, tot i l’evident pèrdua de la visió.
Aquesta síndrome es deu principalment a danys a la part occipital del cervell, on es troba el còrtex visual.
Aquestes lesions poden ser causades per:
Accidents cerebrovasculars
Traumatismes cranials
Tumors
Encefalopaties o altres malalties degeneratives
Tot i que la visió física (ulls i nervi òptic) pot ser intacta, el cervell no processa la informació visual de manera adequada. Aquesta falta de connexió entre la percepció visual i el reconeixement de la pèrdua visual és clau per a entendre la síndrome.
Alguns dels símptomes típics són:
Relats falsos sobre el que estan veient: Les persones poden descriure objectes, colors o situacions que no existeixen realment, fins i tot amb confiança.
Dificultats per a desplaçar-se: Tot i afirmar que poden veure, poden xocar amb objectes o tenir problemes per caminar.
Comportament confús: La negació persistent de la ceguesa sovint provoca incomprensió per part del pacient i les persones del seu entorn.
El diagnòstic sol ser clínic i s’usen proves d’imatge cerebral, com la ressonància magnètica (RMN) o la tomografia axial assistida per ordinador (TAC).
No hi ha un tractament específic per a la síndrome d’Anton-Babinski. La intervenció depèn de la causa subjacent, com tractar l’afecció que ha danyat el còrtex visual. La rehabilitació cognitiva pot ajudar algunes persones a reconèixer la seva ceguesa i adaptar-se a la seva nova realitat, tot i que la negació persistent dificulta aquest procés en molts casos.