La nostàlgia va acompanyada d’una barreja d’emocions: tristesa pel que ja no hi és, però també dolçor per haver-ho viscut. Es pot fer servir de refugi en temps d’incertesa, perquè ens connecta amb experiències que ens van donar identitat i sentit. Recordar el nostre passat enforteix la idea de qui som, d’on venim i quins vincles ens han marcat. Tot i que de vegades causa malenconia, també pot generar benestar, motivació i gratitud, ja que ens recorda que hem tingut moments valuosos.
Si es viu de manera excessiva, pot portar a la tristesa profunda, a l’estancament en el passat i a la dificultat per a gaudir-ne. Emocions, cançons, olors, fotografies, llocs o dates especials solen despertar la nostàlgia amb molta intensitat. En el fons, la nostàlgia és una forma de diàleg entre el nostre passat i el nostre present, que ens ajuda a valorar allò viscut i, de vegades, a donar sentit al camí que seguim recorrent.
En resum… La nostàlgia és el ressò del temps al cor. Ens recorda allò viscut, allò estimat i allò perdut, barrejant dolçor i malenconia. No arriba per a encadenar-nos al passat, sinó per a mostrar-nos que allò que vam ser encara batega en allò que som.
Acollir-la és aprendre que cada record és una llum: il·lumina el present i guia el camí cap endavant, com a petjada viva del passat que encara ens acarona l’ànima.
Com sempre m’ha encantat el que has escrit i ens has ofert, estimada Roser, i ten tanta raó!