Aquest títol serviria per a molts aspectes que ara mateix són sorprenents. Des d’un president dels EUA esperpèntic per a dir-ho senzill i, em sembla que massa resumit, passant per un món de la desinformació i, fins i tot, de la mentida professional comunicant invencions i falsedats fins a una tragèdia com la DANA del País Valencià amb 228 morts provocats directament (la majoria) per una negligència descomunal durant força hores del Govern Valencià.
El títol, però, va pel juny 2025 com a mes sortit de qualsevol lògica, realment sideral. Va ser el 8è mes més càlid de TOTS els mesos de l’any viscuts a l’observatori Fabra de Barcelona des de 1914. El 5è a Lleida des de 1941 (primer cop que un juny se situa en el top 10). Però si, tal com us comentava en un anterior article, la temperatura del mar el 30 de juny de la boia de Puertos del Estado de Sa Dragonera en aigües de Mallorca amb 30,55 la considerava inimaginable i estratosfèrica, encara em sorprèn més la de la vila basca de Guipúscoa, Pasaia. Aquell dia donava 26 °C!!! Un 30 de juny de fa poques dècades, 16 o 17 °C haguessin estat habituals. Mai m’he banyat a la zona, sempre que havia remullat els peus, sempre a ple estiu, als anys 90, sortia en segons. Soc fredolic. Trobar-hi la temperatura de Salou a finals de juliol, un 30 de juny no ho hauria imaginat mai.
World Weather Attribution és una col·laboració acadèmica que estudia l’atribució d’esdeveniments extrems, els càlculs de l’impacte del canvi climàtic en esdeveniments meteorològics extrems com ara onades de calor, sequeres i tempestes. Quan es produeix un esdeveniment extrem, el projecte calcula la probabilitat que l’ocurrència, la intensitat i la durada de l’esdeveniment siguin degudes al canvi climàtic. El projecte s’especialitza en la producció d’informes ràpidament, mentre les notícies de l’esdeveniment encara són recents.
World Weather Attribution és un niu de savis del clima i la dinàmica atmosfèrica. Hi participaren l’Imperial College London, el Royal Netherlands Meteorological Institute, el Laboratoire des sciences du climat et de l’environnement, la Universitat de Princeton, el prestigiós NCAR, Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica dels EUA, l’ETH Zurich, l’IIT Delhi i especialistes en impacte climàtic del Centre Climàtic de la Creu Roja/Lluna Roja. Ara, un nou estudi científic, la primera anàlisi ràpida que calcula és l’excés de morts per calor i conclou que les defuncions s’han triplicat a causa de la crisi climàtica, entre el 23 de juny i el 2 de juliol, en una dotzena de ciutats europees. I Barcelona és la segona del rànquing. Milà és la ciutat amb una taxa d’excés de mortalitat més alta, amb 317 defuncions en els 10 dies de l’onada de calor. En segon lloc, hi ha Barcelona, amb 286 morts.