L’expressió llatina alter ego significa literalment “un altre jo”, i en l’àmbit psicològic s’utilitza per a descriure una segona personalitat o una faceta diferent dins d’un mateix individu. Però, què implica realment aquest concepte des de la perspectiva psicològica? En psicologia, l’alter ego fa referència a una identitat alternativa que una persona pot adoptar de manera conscient o inconscient. No es tracta necessàriament d’un trastorn mental, sinó més aviat d’una construcció psicològica que pot emergir per diversos motius: protegir la identitat, gestionar traumes, explorar desitjos reprimits, o simplement com una estratègia social.
Tot i que en casos extrems es relaciona amb trastorns dissociatius de la identitat, en la majoria dels contextos, l’alter ego és una part funcional i normal de la psique humana. Pot expressar-se, per exemple, quan una persona actua de manera molt diferent segons l’entorn —com algú tímid en el seu dia a dia que es transforma en una persona extravertida quan fa teatre o música. L’alter ego pot complir diverses funcions:
- Autoprotecció emocional: Serveix com una barrera o mecanisme de defensa davant situacions que poden ser emocionalment doloroses.
- Exploració de la identitat: Permet a l’individu experimentar altres maneres de ser o comportar-se, sense comprometre la seva identitat principal.
- Millora de l’autoestima: Algunes persones creen un alter ego més segur i decidit per a afrontar situacions difícils o per a potenciar certes habilitats.
- Creativitat i expressió artística: Molts artistes i escriptors han utilitzat alter ego per a explorar temes complexos o per a alliberar-se de limitacions personals.