Segurament tots tenim una definició del que és un heroi en la nostra ment. Igualment, del que és un acte heroic. Per a mi un heroi o una heroïna és aquella persona que, fins i tot estant malament, sense salut, amb el vent en contra, ferida, sense energia amb totes aquestes coses o només una d’elles o fins i tot més, continua endavant no pensant en ella mateix, sinó en el bé que la seva actuació pot fer pels altres.
Hi ha quantitat de pares als quals podríem dir herois anònims. Sense cap dubte existeixen límits que ens posem com a persones, coses que no volem fer. I no parlo de coses prohibides, parlo simplement com a persones hi ha coses que no volem fer i no dubtaríem ni un instant a fer-les per algú a qui estimem. Això és ser un heroi. Enfrontar-te a les teves pitjors pors i les teves pitjors circumstàncies per a fer el bé a uns altres i sense necessitat de reconeixement.
No sé si ser un heroi anònim serveix d’alguna cosa. Però, si estàs llegint això i ets una d’aquestes persones que ajuden als altres malgrat ser tu, tal vegada el que necessita ajuda, el millor regal que obté un heroi és la satisfacció de poder haver ajudat a un altre. Poc importa si després el temps et fa creure que aquesta persona no ho mereixia. En el moment en el qual ho vas fer et va semblar que sí i, això, és el que compta. Segurament si no són 10 de 10 seran 9 de cada 10 les que sí que s’ho han merescut. I això no té preu.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.