
Està clar que les guerres no són desitjables. Les persones que les han viscut saben perfectament que signifiquen. Però sempre s’ha dit i, amb raó, que les grans guerres han contribuït al desenvolupament d’alguns camps científics. En el cas que ens ocupa, la meteorologia també ha estat afavorida. Durant la guerra de Crimea, Napoleó va resultar derrotat per culpa, en part d’una tempesta i va encarregar a un científic pròxim a la cort saber si s’havia pogut preveure aquella situació.
Le Verrier, el científic en qüestió va muntar un mapa amb la pressió enregistrada a diferents punts d’Europa (va trigar un parell d’anys en investigar-ho per la manca de comunicacions fàcils com el telègraf) i va arribar a la conclusió que una depressió o zona de mal temps es va enregistrar a la zona de la batalla.
Modernament, durant la Segona Guerra Mundial els grans bombarders americans B-52 van intentar diverses vegades anar des dels Estats Units cap al Japó, per tant, sobrevolant el Pacífic i cap a l’oest i sempre a una alçada considerable, d’11.000 metres per tal d’esquivar qualsevol atac hostil en cotes més baixes. Es van trobar que un vent contrari, els frenava completament i no els feia possible el retorn cap a casa seva perquè els hi esgotava el combustible ràpidament a causa de la resistència. En canvi, els japonesos enviaven (sense gaire encert) globus incendiaris cap als Estats Units i sí que arribaven fàcilment.
L’enfrontament entre japonesos i americans s’inicia per un atac magistral (des del punt de vista militar, és clar). L’atac fulminant i inesperat al port natural més gran del planeta, Pearl Harbor, no va ser detectat fins que van estar sobre les instal·lacions. Els avions japonesos es van amagar darrere la nuvolositat d’un front fred molt actiu que avançava ràpidament cap a les Hawaii. Quan van ser a sobre de l’objectiu la banda de núvols que els amagava ja s’havia desplaçat, quedant el cel seré per a rematar el viatge amb un atac perfecte per als interessos del Japó.
Moltes de les paraules que es fan servir en meteorologia o, fins i tot, algunes frases tenen l’origen en el llenguatge militar del segle XIX.
La paraula “front”, la frase “àrea d’atac” són, per exemple i d’entre d’altres, termes utilitzats en els camps de batalla de les diverses guerres del XIX o, fins i tot de la Primera Guerra Mundial entre el 1914-1918.
La meteorologia sempre ha estat decisiva en les activitats militars, tant en temps de pau com en temps de conflicte. Durant la Segona Guerra Mundial, l’oficina meteorològica de Miami, encarregada entre d’altres dels huracans va començar a posar noms de dones en homenatge a les treballadores que, com a familiars o dones de militars, tenien feina en aquestes instal·lacions.
Per Francesc Mauri