El TUKUMA ARCTICA és un vaixell portacontenidors de 1.200 TEUS, construït el 2020, de bandera danesa i que forma part de la línia regular de la naviliera Royal Arctic Line. El vaixell enllaça el segon port alemany, Bremerhaven, amb el principal port groenlandès, Nuuk, que amb els seus 10 metres de calat és un port més que presentable.
Entre els dos extrems de la línia, el TUKUMA ARCTICA també escala a Aarhus, Illes Fèroe i Reykjavík. La naviliera Royal Arctica pertany al govern autònom de Groenlàndia, una illa gegantina que, tot i estar gairebé coberta permanentment pel gel, està en la més candent actualitat mediàtica.
Històricament, Groenlàndia no ha interessat gairebé ningú -igual que el Donbàs-, però ara el Sr. Trump reclama Groenlàndia per al seu país -igual que el Sr. Putin reclama el Donbàs-. El fet que els dos territoris siguin reclamats per poderosos, i per això mateix, perillosos jerarques, és potser l’únic paral·lelisme, perquè mentre el Donbàs té una superfície equivalent al 12% d’Espanya amb una població de 2,3 milions d’habitants, la superfície de Groenlàndia és més de quatre vegades l’Estat espanyol i té una població comparable a la d’Andorra. Per això s’entén que sigui més que suficient que una sola naviliera garanteixi la connexió marítima internacional amb la metròpoli (Dinamarca) i amb Alemanya.
Però, per a més seguretat una altra naviliera, Eimskip, coopera amb Royal Arctic Line per a reforçar aquesta connexió marítima. Eimskip té també representació a Vigo i Las Palmas.
En resum, Groenlàndia està marítimament ben connectada amb la Unió Europea i amb prou feines ho està amb el nord d’Amèrica.
Thule
El president color ‘butà’ reclama que Groenlàndia sigui propietat dels Estats Units i argumenta raons de seguretat per al seu país.
Això no s’entén gaire bé. Des de molt abans dels anys de l’anomenada Guerra Freda, els EUA estan establerts militarment, amb totes les prerrogatives, a la base groenlandesa de Thule (1.300 quilòmetres al nord de Nuuk).
Thule és una base que va compartir amb l’espanyola de Morón el mateix tipus d’accident nuclear, amb dos anys de diferència, però allà, no es va banyar al mar cap autoritat.
El gel es retira
Durant segles i fins als nostres dies, la superfície de Groenlàndia ha estat permanentment coberta de gel un 80%, però per efecte de l’acceleració de l’escalfament global, el gel ha començat a retirar-se i la previsió per al 2050 és que haurà deixat lliure de gel una superfície de l’illa comparable a la de França.
El desglaç significarà un tomb a la situació econòmica actual, que no és autosuficient i és el govern danès qui sufraga la meitat del pressupost anual de l’illa. Amb el 40% del territori lliure de gel, el salt exponencial de l’activitat pesquera, minera i turística estarà garantit i aquí sí que ja comencem a entendre el Sr. Trump.
Els inuits, ai els inuits!
Una mica més del 86% dels 60.000 habitants de Groenlàndia pertanyen a l’ètnia inuit, als quals l’administració nacional els defineix de la següent manera:
“Els inuits són un poble amable i tranquil, són simpàtics, tímids i riallers (compartir el riure amb algú és equivalent al contacte íntim). La relació amb els occidentals, el comerç colonitzador, la religió catòlica i una moral molt distant de la seva han fet que des de principis del segle XX, hagin perdut bona part de la seva identitat, davant d’un sedentarisme no resolt i una excessiva dependència dels subsidis estatals.“
Els que vulguin saber a què fa referència aquest text amb les frases “perdre bona part de la seva identitat” o “sedentarisme no resolt”, descobriran que Groenlàndia és el país amb l’índex de suïcidis més alt del món i a gran distància del segon classificat en el trist rànquing. I, en conseqüència, a ningú no li estranya que Groenlàndia també reconegui l’alcoholisme i la depressió com a quadres clínics paorosament estesos entre la seva població.
Argumentacions perverses
A Dinamarca i als EUA, la sorollosa reclamació del Sr. Trump ha desencadenat comentaris de tota mena sobre un tema inexistent fins al mes passat. N’hi ha que afirmen que l’autoestima dels inuits es vindrà a dalt de saber-se desitjats pel país més poderós del món. A aquests els responen altres que, els inuits podran ser depressius, però no ximples, i coneixent com tracta el president les minories, encara es deprimiran més. I tampoc no falten els de mentalitat purament empresarial (ara desinhibida, per no dir desfermada), que han calculat que, sent els inuits tan pocs, el muntant necessari per a comprar el seu vot en un futur referèndum és fàcilment assumible.
Víctor Rubio
Marí mercant
PD: El mític regne de Thule, d’on eren originaris l’intrèpid Príncep Valent (1937, Harold Foster) i la, tant bella com valenta princesa Sigrid (1956, Víctor Mora i Miquel Ambrosio), no s’ubicava a Groenlàndia.