La pretesa saviesa dels anys, podria servir, si més no, per constatar la negativa realitat d’una societat, que creu que les properes generacions viuran pitjor que les actuals. Algunes persones grans, no obliden però, que van haver de sobreviure una cruel dictadura franquista i una postguerra amb un molt baix nivell cultural, que impedia adquirir els coneixements necessaris per poder avaluar el funcionament crític de la societat. També el fet de la creació d’un benestar social a càrrec de l’estat, en lloc de fer-ho des de la societat civil, com tradicionalment s’havia fet a Catalunya.

Estat del benestar, que cada vegada de forma més palesa, suposa no ser la solució, tot i que ha resultat positiu durant l’etapa de la guerra freda, entre el sistema comunista soviètic i el capitalisme ianqui. Amb l’enderroc del Mur de Berlín, el benestar sufragat per l’estat, poc a poc s’està desmuntant, amb un clar augment de la desigualtat social i la precarietat laboral.

Avui dia, existeix el coneixement intel·lectual necessari, per poder redreçar la societat actual, aplicant principis bàsics com els de: 1. Neuroplasticitat: la capacitat del cervell per reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui. 2. Epigenètica: la influència de l’entorn personal i social en els comportaments genètics personals heretats. 3. Física quàntica: una nova visió del món i de l’home, en el que tot és energia positiva creativa. Les actuals generacions actives, no poden culpar als altres del que poden i no volen fer, per la seva volguda ignorància.