Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
Hi ha quatre espècies d’aus passeriformes que habiten en canyissars i que es troben especialment amenaçades. El repicatalons (Emberiza schoeniclus whiterby), la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), el boscaler comú (Locustella luscinioides) i la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) són passeriformes amenaçats del canyissar.
El repicatalons (o picampall) està catalogat en perill d’extinció; la boscarla mostatxuda, d’espècie vulnerable; el boscaler comú, en perill d’extinció, igual que la mallerenga de bigotis.
S’està estudiant la mida poblacional d’aquestes espècies, tot i que els grans nombres que es tenen parlen de xifres baixes que palesen l’amenaça d’aquests taxons. En el cas del Picampall, al Segrià hi ha menys de 20 parelles reproductores, mentre que al Delta de l’Ebre la xifra no ultrapassa les 120 parelles. Quant a la boscarla mostatxuda, és incerta la situació al Delta de l’Ebre, on la població ha patit una davallada significativa en el darrer decenni per causes desconegudes. Al Segrià, la mida poblacional no supera les 10 parelles. De grups de mallerengues de bigotis se’n veu algun d’esporàdic al Delta de l’Ebre, on fa 20 anys era un nidificant més abundant. La població del Segrià pot rondar la quinzena o vintena d’individus diferents.
Hàbitat
- Canyissars de mida considerable ben constituïts amb interiors lluents o marges extensos, sempre inundats i si pot ser sobre aigües poc eutròfiques i amb poca abundància de predadors.
Distribució
- A Catalunya aquestes espècies tenen una distribució nidificant molt restringida. El picampall o repicatalons ibèric oriental només nia en tres localitats conegudes: el Delta de l’Ebre (on ho fa sobre tot a l’illa de Buda), l’embassament d’Utxesa i algunes basses del seu entorn com el pantà de Camelis. La boscarla mostatxuda nia o ha niat en petit nombre als Aiguamolls de l’Empordà, al Delta de la Tordera, al Delta de l’Ebre (molt localitzada) i a l’embassament d’Utxesa, mentre que la mallerenga de bigotis només compta amb una única població saludable a l’embassament d’Utxesa, amb nuclis aïllats al Delta de l’Ebre.
- Fora de l’època de cria el picampall o repicatalons pot ser present en diferents llocs del Delta de l’Ebre i s’han recollit dades d’altres punts del territori com ara el Delta del Llobregat. A les poblacions autòctones de la boscarla mostatxuda s’afegeixen les que ens arriben des de la França mediterrània, particularment de la desembocadura del Roine. Es poden observar en diferents zones humides i trams de riu litorals i de les planes interiors del país com ara el Llobregat, Ivars d’Urgell, Flix, etc. La mallerenga de bigotis rep efectius forans a l’hivern, tot i que de manera irregular. Així, exemplars presumiblement procedents de França poden ser observats de manera irregular als Aiguamolls de l’Empordà, mentre que ocells que probablement procedeixen de la vall de l’Ebre arriben als aiguamolls del Segrià i del Pla d’Urgell.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.