Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El corriol camanegra és una espècie típica de platges present tot l’any a Catalunya, tot i que la major part dels efectius són migradors. És molt sensible a l’ús lúdic de les platges. Per a conservar l’espècie a Catalunya, és necessari el manteniment de platges naturals amb vegetació de duna. El corriol camanegra és una espècie catalogada com a vulnerable.
Hàbitat
- Espècie típica de platges sorrenques. Nidifica en sistemes dunars amb escassa vegetació, però sense ser absent. També cria de manera secundària en marges de llacunes i platges pedregoses. Aprofita les restes vegetals de les platges.
- Pot nidificar en ambients antròpics, com ara salines, piscifactories abandonades, ports marítims i camps de conreu, sobretot arrossars, sempre que tingui tranquil·litat. Fins i tot, pot arribar a criar en sostres d’edificis coberts amb grava.
- Tot i que se’l pot trobar en zones humides fora de platges, és rar fora del litoral. Utilitza aiguamolls i llacunes costaneres i desembocadures de rius com a zona d’alimentació i descans.
Distribució
- A Catalunya, s’hi pot trobar la població estival migradora, tot i que una part de la població és resident i és possible que també es rebin exemplars hivernants.
- Malgrat que ocupa tota la costa catalana, els principals nuclis de cria es troben al delta de l’Ebre i, en segon lloc, als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat. En menor mesura, es troba entre el Garraf i el Tarragonès, principalment a Torredembarra-Creixell. La resta de punts de cria catalans són utilitzats irregularment per un nombre reduït de parelles. L’àrea de distribució dels nuclis principals es manté estable des de fa 35-40 anys. Tot i això, fora de les ubicacions de cria més importants s’han detectat pèrdues de territoris a la resta del litoral els darrers 15-20 anys. D’altra banda, gràcies al seu caràcter oportunista, també es detecten nous punts de cria.
- A la resta de la Península presenta una distribució contínua a tota la costa mediterrània i a la seva continuació atlàntica al sud-est peninsular. Al nord, es restringeix tan sols a Galícia. El més destacat de la seva distribució peninsular és que presenta nuclis de cria a l’interior, principalment al Parc Nacional Tablas de Daimiel. Pel que fa al canvi d’aquesta distribució, és negatiu a les regions mediterrànies de Catalunya, País Valencià i Múrcia, i en canvi sembla positiu a les regions atlàntiques d’Andalusia i Galícia.
- En el context europeu, és una espècie d’àmplia distribució que ocupa tota la conca del Mediterrani i la resta d’Europa occidental. Tot i que la població es considera estable, ha perdut moltes zones de cria les darreres dècades.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.