Espècies en perill d’extinció: Bitxac rogenc

Un exemplar de bitxac rogenc (Gencat.cat)
Un exemplar de bitxac rogenc (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

El bitxac rogenc és un ocell d’ambients oberts de muntanya amb densitats vegetals altes. A Catalunya se’l pot veure principalment en migració, tot i que a les comarques més occidentals del Pirineu català es troba el petit dels dos nuclis de cria de la península Ibèrica. A les últimes dècades ha perdut distribució, però on es manté ho fa amb quantitats considerables. El bitxac rogenc està catalogada com a una espècie “vulnerable”.



Hàbitat

  • Espècie típica d’ambients oberts de muntanya, concretament dels estatges montà i subalpí. Tot i això, al nord dels Pirineus se’l pot trobar a cotes relativament baixes.

  • Tot i preferir ambients oberts, tria hàbitats amb densitats vegetals altes, amb formacions herbàcies relativament humides. L’hàbitat preferit, per tant, és el prat de muntanya amb diversitat floral i arbustos dispersos, per a utilitzar-los com a perxes de caça.

  • Pel que fa a hàbitats antropitzats, prefereix prats de dall o de pastura, o bé conreus de muntanya ben conservats, amb marges i altres formacions arbòries i arbustives.

  • Selecciona àrees amb escàs pendent i sòls ben estructurats.

  • Hiverna a l’Àfrica tropical.



Distribució 

  • Les poblacions que visiten el territori són principalment en pas. A Catalunya, la població nidificant del bitxac rogenc es distribueix a les comarques pirinenques més occidentals, coincidint amb els seus requeriments ecològics. Concretament a la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Cerdanya. Tot i això, també se’l pot trobar a l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Ripollès, però de manera més testimonial.

  • En els darrers 35–40 anys, el bitxac rogenc ha perdut un 38–62% de la seva distribució a Catalunya. Concretament, ha desaparegut de la Garrotxa, el Cadí, el Boumort i gran part del Ripollès. S’intueix un desplaçament cap al nord per mantenir les condicions bioclimàtiques del seu hàbitat, en un context de canvi climàtic. Això fa que pugui ser vist al Principat d’Andorra.

  • La població catalana representa el petit dels dos nuclis de cria espanyols. El més gran es troba a la serralada cantàbrica.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]