En demanar la pensió de jubilació, entre els 65 i 72 anys d’edat, si la persona sol·licitant vol -i pot- continuar en el món laboral un cop jubilada, ho ha de precisar a la CASS, car a partir d’aleshores la persona en qüestió quedarà legalment exempta de cotitzar per vellesa, tot i continuar treballant de forma remunerada.
Cobrar alhora el retir i els ingressos producte del treball, opcions legalment compatibles entre si, per a moltes persones és llur salvació, car possiblement d’aquesta forma podran deixar enrere la precarietat que altrament hauríem de suportar. Tenir les dues fonts d’ingressos és cabdal per a aquelles persones que tenen pocs recursos econòmics i una pensió de jubilació que no pot ser complementada en superar, encara que sigui per poc, els topalls d’ingressos legalment establerts.
Unes persones volen continuar actius en el món del treball, només per pura necessitat, i unes altres per allargar llur vida laboral, si pot ser fins als 72 anys, car tenen bona salut, cas de les professions liberals o dels treballs sedentaris, col·lectius que, en general, cobren la pensió durant més anys que els assalariats perquè viuen més anys.
Les persones que exerceixen professions liberals poden per elles mateixes, de forma unilateral, perllongar la seva vida laboral fins als 72 anys, sense haver de demanar permís a ningú, podent fins els 72 anys fer compatible el cobrament de la pensió de jubilació amb l’exercici de la professió.
En canvi, les persones assalariades que es jubilen han de tenir el permís explícit del seu patró per a continuar treballant més enllà dels 65 anys d’edat. Encara que vulguin continuar, no ho podran fer sense el vist i plau de l’empresa, que als 65 anys, sense indemnització, els pot acomiadar, és a dir, l’empresa no te obligació legal de continuar donant feina a la persona assalariada més enllà dels 65.
Cercar feina en una altra empresa, als 65 anys d’edat o més, és pura quimera, encara que la persona postulant sigui un treballador molt experimentat que gaudeix de salut de la bona per a poder continuar. En perllongar la vida laboral fins als 72 anys, no cal dir-ho, es barra el pas a que es produeixi el relleu generacional que és necessari, més que enlloc, per exemple en àmbits, com el de les professions liberals o de les sedentàries.
De produir-se el relleu professional necessari, els llocs deixats buits podrien ser ocupats per joves que sí cotitzarien per vellesa, cosa que, com hem vist, no fan les persones que romanen al món laboral més enllà dels 65 anys, un cop jubilades. Tot plegat fa que molts joves hagin de cercar feina fora de les nostres fronteres.
Em demano si no fora millor que en les empreses i en les professions liberals s’apliqués la jubilació forçosa als 65 anys per a tothom, com succeeix en el funcionariat. Seria una manera d’eliminar un greuge comparatiu i, alhora, fomentar el relleu generacional necessari. Al meu parer, les persones que en les empreses privades exerceixen professions de risc, haurien de poder jubilar-se abans, com ho fan policies i bombers.