La comèdia dramàtica, ‘Elegir mi vida’, de la debutant Amélie Bonnin, pel·lícula d’inauguració del 78è Festival de Canes, fora de competició, ha arribat als cinemes. La cineasta francesa adapta aquí el seu curtmetratge ‘Partir un jour’, guanyador del Cèsar al millor curt el 2023, amb un guió coescrit amb Dimitri Lucas. Una pel·lícula amb temes cantants combinats amb parts dialogades que compta amb protagonisme de la cantant francesa Juliette Armanet, la cantant encarregada de participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de París de 2024 amb un tema de John Lennon. La cèlebre cantant comparteix repartiment aquí amb Bastien Bouillon – ‘El comte de Montecristo’ (2024, Matthieu Delaporte i Alexandre de La Patellière) o ‘La nit del 12’ (2022, Dominik Moll) -. La trama ens presenta a Cécile (Juliette Armanet) que està treballant estressadament al costat del seu xicot, Sofiane (Tewfik Jallab), per tal d’obrir el seu propi restaurant gurmet en uns dies.
Quan el seu somni està a punt de fer-se realitat s’assabenta que el seu pare està hospitalitzat des de fa dies per un atac de cor. Els seus maldecaps s’agreugen també quan s’adona que està embarassada mentre no gosa comunicar-ho al seu company als fogons. Aleshores Cécile decideix anar-se’n al seu poble natal, lluny de París, per a visitar els seus pares que regenten el negoci d’un restaurant de carretera. Allà intenta donar un cop de mà a l’inestable matrimoni que formen la mare (Dominique Blanc) i el pare (François Rollin), que no fa gaire cas dels consells mèdics, quan retroba el seu enamorat dels anys d’adolescència, Rafhael (Bastien Bouillon). El contacte amb el seu entorn familiar i els companys de joventut la duu a reenamorar-se de Raphael, ara casat i amb un fill. Tot això tindrà conseqüències en el moment vital que travessa Cécile, assaltada també pels records d’infància, mentre se subsumeix en la incertesa i els dubtes.
Aquesta pel·lícula musical i gastronòmica aprofita per a revisitar temes populars de la cançó francesa, el mateix títol prové del tema homònim del grup de pop 2be3. Uns títols de crèdit en lletres blanques que progressivament s’omplen de color, lletra a lletra, de tons taronja i rosa, ja ens dona una perspectiva per on pot anar tot plegat. Com una manera d’arreglar, millorar, acolorir la vida. El llargmetratge d’Amélie Bonnin té un enfocament costumista a partir de situacions quotidianes, però que seran transcendides, sublimades, per cançons. Hi ha una certa idea nostàlgica d’evocació dels temps passats enmig d’aquest retrat en la maduresa d’una dona emprenedora. El resultat final és discret, força previsible, avorrida a estones, ridícula en altres moments, que aposta per les bones sensacions i la simpatia. Una bona medicina de reconciliació amb la família i el passat per a reprendre la vida amb renovades forces.