El centre de rescat de la Fundació Zoo del Pirineu, a Odèn, al Solsonès, ha acollit una àguila daurada que va patir una electrocució i va haver de ser sotmesa a una cirurgia per a amputar-li una ala. Aquesta intervenció dràstica era necessària per a salvar la vida d’aquest animal majestuós, però impedeix que torni a volar. Un cop es recuperi, els responsables del refugi han de garantir que l’àliga pugui tenir una vida sana i còmoda en un entorn segur adaptat a la seva discapacitat.
L’àliga daurada va ser trobada el 14 de setembre de 2023 a l’entorn d’Agramunt amb una ferida a l’ala per electrocució. Va ser traslladada al Centre de Fauna de Vallcalent on se li va proporcionar assistència veterinària. Quan va ser clar que l’àliga no podrà recuperar mai el moviment a l’ala afectada perquè pugui tornar a la natura, va ser traslladada al refugi de fauna salvatge Zoo del Pirineu. Malauradament, l’ala afectada presentava una infecció òssia greu que posava en perill la vida de l’animal. Per tant, la veterinària del centre va haver de fer l’amputació.
Pel que fa al motiu pel qual l’àliga va xocar amb el cable elèctric, tenint en compte que les àligues tenen una vista molt més aguda que els humans i poden veure un conill a 5 quilòmetres de distància, la resposta és que la visió d’aquest animal és selectiva. Quan una àguila es prepara per a atacar, concentra tota la seva atenció a la presa i, durant el seu vol (l’àguila daurada és el segon animal més ràpid del planeta i pot assolir velocitats superiors a 250 km/h), no aconsegueix veure els cables d’electricitat. Quan una au s’asseu en un sol cable no passa res, ja que no toca amb cap conductor i no li passa l’electricitat. El problema es produeix quan l’ocell toca dos cables o més simultàniament, ja que el seu cos fa de conductor i és en aquests casos en què es produeix una electrocució.
Avui dia, 5 mesos després del seu accident, l’àguila daurada encara no està fora de perill, però la veterinària del centre confirma que hi ha un bon pronòstic. L’àliga daurada viurà al refugi de per vida i, si és possible, compartirà el seu espai amb un mascle que ja viu al refugi. D’aquesta manera les dues aus podran tenir una vida social correcta.
Alhora, la seva història ajuda a conscienciar les persones sobre els animals salvatges i els perills que afronten. Els responsables del Zoo creuen que “podem aprendre a coexistir de manera harmoniosa i a conservar la biodiversitat per a les generacions futures, però que per a aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, el respecte i la protecció de la vida silvestre”.
